Dos insubmisos: Artur i Oriol

Dia d'insubmisos. ¡Ah! L'insubmís, sinònim d'indomable més que de rebel, és una actitud que a la tele funciona molt bé. Excita l'audiència i sol dividir-la: els que apassionadament l'admiren, i els que amb desgrat la censuren.  Al Telediario de les tres de la tarda (TVE-1) obrien amb la matinée de Artur Mas submergit en el reconfortant bany d'una multitud, abans i després d'anar a declarar davant la Justícia. En aquest informatiu ens deien: «Es repeteix l'escena que els jutges consideren un atac a la seva independència». O sigui, van transformar el reu en atacant, en promotor d'atacs, és a dir, TVE ja el va condemnar abans que la Justícia hagi dictat veredicte. I acte seguit van col·locar un rètol de considerables dimensions que advertia: «Mas reconeix ser l'únic responsable, i descarrega en els voluntaris l'execució del 9-N». En aquest punt s'adverteix un nou ingredient: van afegir la paraula «descàrrega» per impulsar la idea que Mas és un murri  que s'escapa i trasllada tota la responsabilitat als abnegats voluntaris del 9-N. És un notable recargolament informatiu. Naturalment, en aquest Telediario de TVE no van dir ni piu, ni van reproduir, una frase molt ben travada d'Artur Mas que sí que van emetre -aquesta vegada amb bon criteri- al TN migdia de TV-3: «He indicat al tribunal que el que hauran de jutjar és si comportar-se com un demòcrata equival a actuar com un delinqüent». Aquest raonament té rellevància i solidesa. Per això a TVE no ha interessat que se senti.

Un altre gran insubmís que ens està oferint la tele és Oriol, el cuiner del restaurant Bocca, a Regencós (Baix Empordà). Participa en el concurs Top Chef (A-3 TV). «¡No accepto caps! ¡Això és la guerra i els derrotaré! ¡A prendre pel cul», cridava enfrontant-se als seus companys, i creant un clima de permanent conflicte. ¡Ah! Aquesta insubmissió gastronòmica també funciona molt bé entre les masses teleaddictes. Pot concitar entusiasme o rebuig, però és una actuació que atrau l'audiència de forma poderosíssima. Sembla que Oriol, com a cuiner, és heterodox i discutible. El nostre company Pau Arenós, de qui em refio molt, va visitar el seu restaurant el 2013 i va escriure: «Acollida brusca. La seva cuina és com un patchwork mundial. Haurà de decidir quin cuiner vol ser de gran». Interessants pinzellades analítiques. Que curiós, la gastronomia i la política sembla que es fusionen.