Danys col·laterals

La crisi derivada del falsejament de les dades d’emissions d’uns motors concrets (EA 189) en un país concret (Estats Units) podria carregar-se el segon fabricant mundial d’automòbils segons com gestioni la crisi. La desaparició d’Arthur Andersen pel cas Enron és un bon exemple de com se li pot complicar la situació a una companyia amb un problema reputacional als EUA encara que no sigui culpable de l’assassinat de Kennedy (Arthur Andersen va ser declarada innocent el 2005 pel Tribunal Suprem nord-americà, però després de la sentència en primera instància el 2002 els professionals de la firma van anar marxant a altres organitzacions i de poc va servir saber al cap del temps que eren innocents d’obstruir la justícia).

Els primers passos que està fent Volkswa-gen són d’una autoinculpació tal que o és una estratègia de defensa molt ben pensada o pot donar-los un disgust molt seriós. Les conseqüències reals del que pugui passar no són, ni de bon tros, predictibles, i anirien des d’un pacte que acabaria amb una multa assumible a un terratrèmol que se la carregui del tot. Cal pensar que tindran un bon exèrcit d’advocats pensant en la millor estratègia, i tant de bo tot quedi en un bon ensurt.

Si el que li pugui passar al grup, i especialment a la marca Volkswagen, és molt difícil de preveure, el que li passi a Seat entra ja en l’especulació més absoluta. És evident que en un entorn complex tots pateixen, però hi ha molts escenaris, massa, per posar-se nerviosos en excés. I sobretot, molt poc accionables des d’aquí.

L’escenari pessimista és que el grup pateixi molt econòmicament, tant per les multes com per les modificacions en el parc afectat, i que aquest patiment es tradueixi en retallades en l’ocupació i en les inversions, cosa més o menys avançada pel seu nou president. En aquest escenari, el programa d’inversions de Seat podria veure’s afectat, almenys en models que no són el centre de la gamma (és a dir, tot el que no afecti l’Ibiza i el León). Les declaracions que s’han realitzat fins ara són tranquil·litzants, però no hi ha dubte que tot dependrà de l’impacte econòmic real. 

Però també hi ha un escenari positiu per a Seat derivat d’una debacle més gran a la marca Volks-

wagen. En un escenari de catàstrofe, el grup, qui sap si renominat, podria donar més pes, i per tant més volum i inversions, a les marques perifèriques. Les previsions en el mitjà termini dels mercats naturals de Seat no són gens dolentes, i podrien tenir un paper reforçat per compensar les caigudes de Volkswagen.

Qui ho té molt complicat és Volkswagen Amèrica. El brot de sinceritat del seu president en aquell país amb el ja viral «l’hem cagat» és un clar indicador que la primera estratègia és, lògicament, acotar els danys en aquella geografia, i allà tot pot passar. 

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Si l’origen del dany l’han causat uns enginyers que per pressió o incapacitat van buscar la drecera de la trampa, les conseqüències finals dependran del treball dels experts en comunicació i, sobretot, dels advocats que ajudin a limitar l’impacte en els comptes del grup. El que pot fer Seat ara és el que està fent, mantenir el tipus i esperar a veure en quina direcció es mouen els esdeveniments, que poden influir-li negativament però també, encara que sembli impossible, positivament. Esperem. 

CONSULTOR