¿Hi hauria seguretat jurídica?

Imaginem-nos, com en un malson, que hi ha una falta total de seguretat jurídica i ens semblarà veure un desordre caòtic. És una hipòtesi extrema, que ni es dóna ni es donarà, però que vol destacar la importància d'un assumpte que no és només cosa de juristes.

Si no hi ha normes o no es compleixen, els tramposos i els més forts guanyen sempre. Els contractes són paper mullat i les lleis s'incompleixen sense por a sancions que no s'apliquen. Les escenes que ens evoca això, per raons gairebé antropològiques, ens resulten inversemblants. No ens podem reconèixer.

Els éssers humans som animals socials, cosa que comporta que, si no podem sobreviure sols, hem de conviure amb altres. I és impossible fer-ho sense regles. Com diu l'aforisme llatí, ubi societas, ibi ius; és a dir: no hi ha vida en societat si no hi ha normes.

Deixem ara les teories i aterrem en la realitat que podria començar en funció dels resultats de les eleccions de diumenge. S'ha d'excloure, d'entrada, la hipòtesi catastrofista apuntada a l'inici, només per destacar la importància de l'eficàcia de la seguretat jurídica. Podem estar tranquils des d'aquest punt de vista, perquè cap de les set candidatures principals pretén fer taula rasa de tot l'ordre jurídic vigent a casa nostra.

Desobediència civil

Dit això, sí que és veritat que algunes veus fan una crida a practicar la desobediència civil com a part de l'estratègia que defensen. I és a partir d'aquí quan podem considerar el que em sembla el factor principal de la inseguretat jurídica: la ineficàcia de la legislació. L'existència de lleis als butlletins oficials, accessibles i clares, és la primera concreció del principi de seguretat jurídica.

Però es queda en el món de les bones intencions (és a dir, dels principis) si la seguretat jurídica no és una percepció que es pugui verificar pel comportament dels governants i dels governats.

Conductes predictibles

Que les lleis no es compleixin es pot deure al fet que una part de la població ha decidit desobeir-les de manera conscient i explícita, com a gest polític. També es pot explicar d'una manera més senzilla: que no existeixen els mitjans necessaris per fer complir les normes i la població evita les que no li agraden per raons que poden ser estrictament individuals, insolidàries o prosaiques. Sigui quina sigui la raó, la ineficàcia de les normes afecta la seguretat jurídica. La seva eficàcia, en canvi, fa predictibles els comportaments que regeixen, i així es redueix la incertesa de l'evolució de la vida quotidiana en societat.

Certament, pot haver-hi lleis injustes davant les quals molts vulguin aixecar un principi ètic superior al de seguretat jurídica, i desobeir-les en conseqüència. Així aniran en detriment de la seguretat jurídica, però els semblarà justificat. Potser ho serà, i fins i tot podrà ser justificat per a la majoria si la majoria comparteix el mateix criteri del que és just en el supòsit concret. Però, justificada o no, l'afectació a la seguretat jurídica existirà.

Només en el cas que la desobediència civil imposés de manera eficaç una norma alternativa a la que es rebutja tornaria la seguretat jurídica. Que, per una altra banda, també podria ser víctima d'un moviment de desobediència civil igualment convençut de la justícia de la seva causa, i així la roda tornaria a girar. No importa si es posa en moviment per qui nega legitimitat al poder de l'Estat espanyol, o comença a impulsar-la qui rebutja la del govern provisional de la República catalana.

La falta de seguretat jurídica derivada de la ineficàcia de les normes pot tenir un origen menys ideològic que el coratge ètic propi dels que practiquen la desobediència civil. Ara no parlem de principis: parlem de diners, i de la informació que ha de permetre saber on és i on ha d'anar.

Dues administracions

Notícies relacionades

¿Què costaria la llum?

¿Seria acceptada una DUI?

Les normes que estableixen els impostos, o les que atribueixen pensions, són eficaces si se sap qui són els contribuents i quant han de pagar, i qui són els pensionistes i quant han de cobrar. En la hipòtesi de la secessió unilateral coexistirien, almenys temporalment, les normes que voldrà aplicar l'Administració espanyola amb les que intentarà fer efectives el govern responsable de les estructures del nou Estat català.

Si només un dels dos té la informació imprescindible per cobrar impostos i pagar pensions, aquest podrà oferir seguretat jurídica: serà capaç de complir i fer complir les pròpies normes. Si tots dos tenen la mateixa informació, la inseguretat jurídica la generarà la por d'haver de pagar dues vegades els mateixos impostos, encara que potser la compensarà l'esperança de cobrar de dues parts que alguns tindran. Semblaria just...