El seny no val com a excusa

El lema dels castellers és força, equilibri, valor i seny. Josep Anselm Clavé l'any 1863 escrivia un poema dedicat als Xiquets de Valls on, en un dels seus versos, utilitzava aquests quatre conceptes per definir l'actuació dels castellers. I el vers va quedar com a principal senyal d'identificació del fet casteller.

Es parla de seny en el món casteller quan tothom sap que és una activitat que té un component de risc important. Però precisament el seny és un dels factors claus per minimitzar el risc. Planificar com s'ha de fer un castell, assajar-lo fins a l'extenuació, fer les coses de la manera més adequada, tenir la pinya que et cal, posar les millors persones als seus llocs corresponents, saber comptar amb tothom, tenir un projecte col·lectiu de futur, crear un ambient de colla, és a dir de grup... podrien ser exemples del que significa actuar amb seny en el món casteller.

Fins i tot els més profans en la matèria saben que els castells han fet una gran progressió en les darreres dècades, una progressió espectacular. S'ha crescut en nombre de colles, es fan castells més difícils, s'ha millorat la tècnica i el fet casteller ha esdevingut patrimoni de la humanitat. I tot plegat s'ha aconseguit en molt poc temps. El variable progrés aconseguit en relació al temps invertit és brillant. I tot plegat ha passat perquè s'han fet les coses amb seny. Molta gent en moltes ciutats i pobles de Catalunya a partir d'un objectiu comú ha fet progressar un dels elements més re­presentatius de la cultura catalana. I ho ha fet bàsicament amb seny. Que quedi clar, doncs, el seny no és sinònim de fer les coses a poc a poc, ni tampoc de no plantejar-se la conse­cució d'uns objectius ambiciosos, ni molt menys d'haver de renunciar a assolir grans fites a causa dels riscos que comporten. El món casteller és l'exemple que s'ha de seguir: s'avança, es progressa com mai, es creix molt i a velocitat de creuer, i els riscos se saben minimitzar perquè les coses es fan ben fetes.

Sembla que en el panorama polític de Catalunya es vol imposar la percepció que actuar amb seny és sinònim d'actuar amb ­prudència, gairebé amb temor per allò que pot acabar passant. I també sembla que es pretén identificar el seny amb una manera de fer les coses que és la manera com sempre s'han fet les coses. Fins i tot, en aquest intent de perpetuar aquesta certa manera d'actuar, es pretén confondre el seny amb la centralitat política. Però el que no saben, ni admeten, els que defensen aquesta equivalència seny/centralitat, és que avui la centralitat política ha abandonat els paràmetres del segle XX, que avui la centralitat ja no és sinònim de centre polític, i que avui la centralitat festeja ­descaradament amb el sobiranisme i les posicions que van del centre esquerra cap a l'esquerra al nostre país. És aquí on es pot trobar més fàcilment el seny. En canvi, és difícil de trobar el seny allà on les renúncies són la motxilla que s'arrossega des de temps immemo­rials.

Notícies relacionades

Una excel·lent periodista

Coartades de la Moncloa

Jordi Carbonell, l'11 de setembre del 1976 a Sant Boi de Llobregat ho va dir amb claredat meridiana: «Que la prudència no ens faci traïdors». Talment semblava una premonició del que representaria al cap dels anys la transició. I encara hi ha gent al nostre país que ha confós prudència amb seny, que es pensa que el curs normal de les coses, també de la política, no ha variat i que les seqüències i els circuits de la política són els de sempre. I no és així. El seny ja no és patrimoni de les opcions polítiques que al final han acabat confonent el seny amb la renúncia i que no entenen que el seny, en cap cas, es pot utilitzar com una excusa per intentar impedir el progrés na­tural que qualsevol nació necessita.

Catalunya viu una situació excepcional. Són uns moments molt difícils i davant de moments complexos les respostes que doni el país han d'estar a l'alçada. El seny obliga precisament a fer el salt, a anar més enllà, a no quedar-se quiets. La situació és irreversible, i ja només cal veure com s'aniran succeint els esdeveniments. I aquí rau una part important de l'èxit de les ­mobilitzacions que els darrers anys han caracteritzat el moviment sobiranista a Catalunya: el seny n'ha estat el màxim protagonista. Milions de persones al carrer i ni un sol incident n'és la màxima prova, però l'organització, la manera de fer, el to dels discursos en són altres mostres. És molt significatiu que el seny sigui un dels principals actius de la revolució dels somriures i la millor garantia que les coses es faran bé. Com fins ara. Expresident del Parlament.