A 45 anys de la llei general d'educació

Han passat els primers dies d'agost sense que hagi observat a la premsa que acostumo a llegir cap comentari sobre els 45 anys de la llei general d'educació (LGE) del 1970. Que va ser la segona llei espanyola que comprenia tot el sistema educatiu, des de la formació infantil fins a la universitat; i redactada per substituir la cèlebre llei Moyano, amb més d'un segle d'existència; i que sens dubte ha marcat la generació que va des dels 30 i escaig fins als 60 anys. També va ser la llei que va aconseguir la plena escolarització dels espanyols i la que va elevar des de 200.000 fins a un milió els estudiants de la universitat. Un moment de tranquil·litat en unes plàcides vacances a la vall de Camprodon em permet fer una reflexió sobre aquest passat recent, que ha marcat el nostre present malgrat que molt sovint ho oblidem.

A mitjans del segle XIX, Espanya i Rússia eren les dues úniques potències europees que superaven el 70% de població analfabeta, que en el cas de les dones arribava al 90%. A Espanya, la primera estadística oficial és del 1841. S'hi s'indica que la població alfabetitzada és del 24,2% (el 14,5% sabia llegir, i el 9,6%, llegir i escriure). En el cas dels homes arribava al 39,2%, i al 9,2% en el de les dones, unes xifres molt allunyades de la veïna França, on estava alfabetitzat gairebé el 80% de la població, i d'Anglaterra, on superava lleugerament el 60%.

És en aquest context on va veure la llum la primera llei d'educació espanyola: la llei d'instrucció pública del 9 de setembre de 1857, més coneguda com a llei Moyano per haver-la impulsat Claudio Moyano, membre del Govern moderat. Aquesta llei va incorporar bona part del projecte de llei d'instrucció pública del 9 de desembre del 1855 elaborat durant el bienni progressista pel ministre de Foment, Manuel Alonso Martínez. Com diríem avui, la llei va ser fruit del consens de les forces dominants en aquell moment, cosa que li va permetre superar els cent anys de vigència.

La llei d'instrucció pública va intentar modernitzar Espanya tot millorant el seu deplorable sistema educatiu, un dels pitjors en una potència europea. La llei va organitzar l'ensenyament en els tres nivells que han estat vigents fins a l'actualitat: ensenyament primari, secundari i superior. La primària era l'única obligatòria i gratuïta, i abastava dels 6 als 9 anys. La secundària era denominada també ensenyament mitjà o batxillerat. I la superior també era coneguda com a universitària.

Aquesta llei també la va encertar en la implantació de les carreres funcionarials de mestres, professors d'institut i d'universitat, així com en la creació d'escoles normals de formació de mestres, i d'instituts de batxillerat, a totes les capitals de província.

La llei d'instrucció pública va seguir en vigor amb retocs parcials, com ara la llei sobre educació primària del 1945, complementada per un decret del 1967, que va tenir com a virtut principal ampliar l'ensenyament primari obligatori i gratuït fins als 12 anys. I com la llei d'ordenació de l'ensenyament mitjà del 1953, retocada el 1967, que va intentar abordar la gran oblidada del sistema educatiu espanyol: la formació professional.

L'Espanya del desarrollismo entrava en la dècada dels 70 amb més de dos milions d'analfabets i amb menys de 200.000 estudiants en el que avui anomenaríem sistema universitari.

Fa 45 anys, en plena canícula estival es va aprovar la llei general d'educació del 1970. Una llei que era conscient que venia a substituir després de 113 anys la llei Moyano i a regular tot el sistema educatiu des de l'etapa maternal fins al doctorat. Com qualsevol altra llei, presenta clarobscurs, entre els quals podem citar els següents:

•Va regular l'ensenyament maternal, el preescolar, l'educació general bàsica i el batxillerat, i va integrar a la universitat els estudis superiors dispersos fins llavors en diversos ministeris, cosa que va possibilitar la creació de noves universitats. Va implantar els cicles en el sistema universitari: diplomatures, llicenciatures (Arquitectura, Enginyeria) i el doctorat. Va fer una aposta seriosa -potser per primera vegada al nostre país- per l'educació professional a l'introduir-la en el sistema ordinari.

•Va aconseguir l'escolarització i va obrir les portes de la universitat a tots els espanyols.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

•No va aconseguir prestigiar la formació professional.

Tot plegat justifica un record per a la segona llei espanyola d'educació.