Tribuna
L'impost als grans centres comercials
Lineal de refrescos en una superfície comercial. /
La Secretaria d'Estat de Comerç ha tornat a advertir públicament als governs català, aragonès i asturià de possibles multes de la Unió Europea per l'impost sobre grans establiments comercials (IGEC). ¿Què està passant realment amb aquest impost?
Parlar de comerç a Catalunya és parlar de comerç de proximitat, encara que en els últims anys han proliferat les grans superfícies comercials especialment ubicades fora de la trama urbana.
La instal·lació d'aquests enormes centres genera multitud d'externalitats negatives, fet al qual s'ha d'afegir que no han demostrat la seva capacitat de creació de llocs de treball estables i de qualitat en relació amb els que destrueixen, i a més perden ocupació.
Per la seva part, el comerç de proximitat ha estat generant al llarg del 2015 un 2% d'ocupació més que el 2014 segons dades de l'INE amb una taxa de contractes indefinits d'un 81%. Però és més: els nostres comerciants no només creen ocupació, sinó que fomenten la cohesió social i la vida urbana amb una assortida i competitiva oferta al consumidor, com l'exemple de Botiguers pel país.
Per contra, la construcció d'aquestes grans àrees comercials suposa un impacte no només comercial, sinó urbanístic i mediambiental per al conjunt dels ciutadans. L'ús de l'automòbil privat per poder desplaçar-se fins a aquests centres augmenta els índexs de contaminació, la seva implantació obliga a la construcció de vials i accessos que al seu torn requereixen un bon manteniment, amb un cost que ha de ser assumit per l'Administració a través d'impostos: és a dir, mentre el ciutadà paga, les grans superfícies es beneficien d'aquests serveis i augmenten així els seus beneficis.
Tot plegat, sense parlar del perjudici als comerços ja instal·lats a causa de les seves pràctiques comercials, des de la venda a pèrdua fins a promocions que no ho són o el pagament, de mitjana a 180 dies, a proveïdors més enllà del que estipula la llei. Accions que afavoreixen la seva posició de dominació amb unes polítiques depredadores i perjudicials que posen en perill no només un model comercial basat en la proximitat, sinó la vertebració dels nostres pobles i ciutats, que, gràcies al comerç que mira al carrer, ens proporcionen seguretat, sostenibilitat i un sistema de convivència basat en el coneixement mutu. I, per descomptat, als proveïdors els converteixen en molts casos en tontos útils.
L'impost només grava les grans superfícies que igualin o superin els 2.500 metres quadrats. És a dir, les grans superfícies no paguen pels primers 2.500 metres de superfície; a més, existeixen múltiples bonificacions segons si hi arriba el transport públic o si es localitzen en municipis de grans dimensions, perquè s'entén que disminueixen les seves externalitats negatives.
En la sentència 122/2012, de 5 de juny del 2012, del Tribunal Constitucional (TC) es considera legal aquest impost, argumentant quin és el fet imposable i la finalitat, que no tenen res a veure amb el comerç de proximitat: «impost específic que grava únicament determinades activitats comercials, les exercides per les grans superfícies comercials individuals, que venen determinats productes al detall, si bé configuren la seva activitat d'una manera tal que es distingeixen de la resta d'activitats comercials, no per qüestions de mera organització interna, sinó per la seva repercussió sobre el consum, l'ordenació del territori i el medi ambient».
A més, la normativa catalana indica: «els ingressos obtinguts de l'impost sobre grans establiments comercials en cap cas poden ser destinats a ajudes específiques per a empreses comercials».
Tot i així, des de la Generalitat s'ha dut a terme una proposta de modificació a la CE basada en una tributació segons la mobilitat generada i incorporar-hi els grans establiments comercials col·lectius (centres comercials), que fins ara n'estaven exclosos.
Així com en el sector industrial, quan una empresa contamina o genera externalitats negatives pel desenvolupament de la seva activitat, es compensa a favor de la comunitat a través d'impostos, en l'àmbit comercial ha de passar exactament el mateix i impedir la seva impunitat d'actuació. És més: d'impostos d'aquesta naturalesa ja n'existeixen en molts altres països de la UE, a escala estatal, regional o local.
Notícies relacionadesAixí doncs, les últimes declaracions de Jaime García-Legaz, secretari d'Estat de Comerç, responen a la política recentralitzadora que el Govern està portant a terme des de la seva entrada en el poder, i a la seva dinàmica neoliberal que només beneficia les multinacionals i la gran distribució, volent menyscabar les competències de les comunitats autònomes i els drets dels ciutadans d'aquest país a ser compensats per activitats que ens perjudiquen a tots i a posar cada vegada més difícil la competitivitat dels autònoms i petits comerciants.
Gràcies a la nostra normativa i política consensuada, el model comercial català presenta davant el neoliberal de l'autonomia de Madrid ràtios, condicions, vendes i contractació de més qualitat, de més creixement i de més benestar per a la nostra societat. Les dades i les xifres així ho demostren.
