Recollint fruits

Si hi ha un sector acostumat a viure permanentment en crisi és el de l'automòbil. És un sector madur, amb sobrecapacitat estructural, cosa que fa que sempre hi hagi almenys un fabricant amb imperiosa necessitat de fer ajustos, quan no són diversos els que tenen deures pendents simultàniament. Les principals causes de les seves crisis són bàsiques i de dues menes: caiguda d'ingressos deguda a vendes inferiors a les planificades -bé perquè els seus mercats de referència cauen, bé perquè els seus productes no tenen l'èxit perseguit- o base de costos massa elevada. A més a més és una indústria molt basada en el producte i els seus cicles de renovació són llargs, de manera que cada llançament d'un nou cotxe comporta incertesa. Que una planta, dues o tres es trobin immerses en un procés d'ajust és una circumstància raonablement normal.

Ara coincideixen a Espanya diverses plantes que fan ús dels seus mecanismes de flexibilitat per poder absorbir baixades de producció. Un dels grans canvis que s'han produït durant la ja passada crisi és que empreses i sindicats han acordat models laborals que permeten minimitzar l'impacte d'aquestes caigudes de producció. Gràcies a aquesta entesa ara parlem de davallada i no de crisi perquè els calendaris flexibles i les borses d'hores esmorteeixen les caigudes de producció abans d'anar als acomiadaments.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Però no s'ha d'abaixar mai la guàrdia en una indústria tan competitiva com la de l'automòbil. A més dels parèntesis més o menys llargs i profunds, plana una seriosa amenaça sobre la planta de PSA a Madrid (Villaverde). És una planta en zona urbana, envoltada per edificis, antiga i amb baixa producció, que ja ha salvat diversos matx points i qui sap si ara s'enfronta a un altre. L'escenari és molt típic en aquests casos: fabricant immers en programa d'ajust de costos que té una altra planta molt productiva a prop (Vigo) i, a més, es planteja obrir-ne una altra en un país emergent pròxim (Marroc). Aquest cas és molt més preocupant que els ajustos de càrrega de treball a Martorell, Saragossa o Vigo, aquests sí temporals.

Productivitat i flexibilitat

Espanya va recuperar el 2014 tres posicions en el rànquing mundial de fabricants, i va tornar al top 10 (novena posició). La indústria espanyola té un objectiu clar: recuperar una producció anual de tres milions d'unitats (2,4 milions el 2014). No serà senzill, però tampoc és impossible. En qualsevol cas serà un camí que només es podrà aconseguir seguint l'excel·lent sendera en què avança la nostra indústria, més productivitat i flexibilitat. Pot ser que no arribin a aquesta meta totes les plantes actuals, però sí que ho faran els grans centres productius, els que fabriquen més de 300.000 unitats per any, dels quals comptem amb un excel·lent assortiment. Espanya ja és una anomalia estadística (positiva) perquè solament es fabriquen cotxes als grans mercats o als països emergents i no som ni una cosa ni l'altra. Segur que seguirem sent diferents per molts anys gràcies a la bona tasca d'empreses, sindicats i, també, Administració.