Combustible per a un incendi

Participació. Heus aquí una de les claus de la democràcia. Des que els  grecs van començar a practicar-la, amb parèntesi de mil·lennis, els humans hem intentat exercir-la. Ara que triomfa la nova política, tornen les ànsies de participar de mil maneres i de qüestionar-ho tot, perquè la democràcia és alguna cosa més que votar regularment. Però tots sabem que, amb més o menys fòrums, per auscultar-nos s'ha de  passar per les urnes. De plàstic, cartró o digitals, però urnes.

Els catalans, en les 40 vegades que hem votat en aquests 38 anys, hem fet de tot. Des de desentendre'ns-en (europees del 2004: 36,9%), passant pel llanguiment del periple autonòmic (sempre entre el 50% i el 65%), fins a posar-nos al capdavant de la mobilització, com si ens empenyés un ressort. Ja ho va dir Ana Botella després de les mentides de l'11-M: «Quan vam veure com votava Catalunya, vam saber que havíem perdut» (75,9%). Sempre hem estat per sobre del 70% en les legislatives, excepte en la majoria absoluta d'Aznar (2000: 64%). I tenim dues gestes: el 1977, quan la democràcia començava a caminar i, com diria el poeta, tot estava per fer i tot era possible (igual que ara per a molts), el 79,5% va dipositar la seva il·lusió a les urnes. I encara més, després del cop del 81, quan Espanya es va apuntar al canvi que prometia Felipe González, el 80,8% dels catalans es va sumar a l'onada.

El setembre del 2012 va començar la (inqüestionable) mobilització independentista, i al novembre Mas va posar les urnes. Un èxit per a unes autonòmiques: va acudir a la cita ¡el 67,7%! Qui no vota no té dret a queixar-se de qui el governa, però l'independentisme hauria de reflexionar sobre la seva capacitat de mobilitzar i entusiasmar. Sobre el seu combustible real per enlairar-se.

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Vots, escons

Podem jugar a si el 27-S s'ha de guanyar en vots o escons. És un absurd. Diuen que els mercats no estan nerviosos perquè no es creuen la secessió. Pitjor per a l'independentisme és que un bon nombre de catalans  interpretin que el debat va de la història de sempre. En aquest cas, l'únic combustible seran els errors de Rajoy. Insuficient per a l'enlairament, però capaç de provocar, segur, un bon incendi.