Democràcia o demagògia

Tant d'embolic a Grècia serveix almenys per desenterrar el grec que alguna vegada havíem après. Demos significa poble. Kratos, poder. I ago dirigir… o influir o manipular. Democràcia i demagògia. Dues paraules aparentment pròximes però amb un significat que està molt lluny. En la primera, el poble mana; en l'altra, el poble és enganyat per ser manat. Quan el descontentament es transforma en ràbia els pobles tendeixen a perdre la seva racionalitat i són fàcilment manipulables. Ho veiem a Catalunya, a Espanya i a Grècia. Del cabreig es passa al populisme de manera tan senzilla com perillosa. Els salvadors de la pàtria, de qualsevol pàtria, ofereixen la seva Ítaca particular perquè el poble enfadat s'evadeixi de la realitat, però sempre les utopies es converteixen en distopies, o sigui, en històries on el final és de tot menys feliç.

Grècia exemplifica l'agonia d'un poble al qual no li van bé les coses. És un Estat imperfecte que no compleix els mínims d'un Estat modern i al qual els comptes no li surten, ni li sortiran, perquè els seus ciutadans fan tot el possible per no pagar impostos. Si Grècia no estigués dins d'un club seriós com és -o hauria de ser- l'Eurozona, ja hauria perdut tota possibilitat de normalització i probablement estaria en l'òrbita de la Xina o de Rússia per defensar-se del seu veí, Turquia, en un altre temps potència conquistadora. El referèndum no va ser una altra cosa que una manipulació de Syriza per evitar reconèixer que la seva única salvació són els diners de la troica i el corralito al qual el no els va abocar i que els ha servit per entonar el seu particular Europa ens roba. Però la realitat és tossuda. El Govern hel·lè ha renunciat a governar i només es mou per la proclama i la cridòria en lloc de fer-ho per la raó. La paràlisi econòmica creix, igual que un deute imparable. Tant d'enrenou, tanta revolució només han servit per aturar la tímida recuperació que hi havia a començament d'any i enfonsar definitivament els seus bancs. Syriza ha fet Grècia encara més esclava d'una Europa a la qual sembla odiar, perquè per la seva mala gestió necessita més diners d'uns creditors cada vegada més recelosos dels governants grecs.

L'última proposta fallava en la credibilitat del seu govern i encara que els números s'acostaven al que esperaven els seus socis europeus, aquests sabien que no hi havia propòsit de canvi. Demanaven més diners, rebaixa en el deute i menys controls. La resposta ha sigut l'evident, endurir les condicions i, sobretot, vigilar el procés: s'han d'aprovar reformes i lleis prèviament consensuades abans d'alliberar fons. No es tracta de venjança, simplement la troica ja ha prestat més del doble del PIB hel·lè per a un rescat que no acaba de servir i ara se li demana una nova milionada. Només Espanya haurà d'avalar 10.000 milions d'euros addicionals, gairebé un punt del nostre PIB, i ja acumula una exposició de 35.000 milions, una quantitat pròxima al que ens va prestar Europa fa tres anys per rescatar Bankia, CX i Abanca, o el que és el mateix, els grecs ens deuran gairebé 800 euros a cada espanyol, inclosos bebès i avis. Si sumem aquesta contribució a la dels rescats d'Irlanda i Portugal, la rescatada Espanya ja ha posat més que no pas ha rebut.

Notícies relacionades

L’elogi revolucionari

Una campanya en prosa

Encara que Europa ha dit sía seguir posant diners per mantenir l'euro sense fissures (i perquè Grècia no caigui en males influències), el camí és molt tortuós. La imposició és enorme i Syriza és incapaç de pair-la. El més probable és que el partit s'escindeixi i s'acabi en un govern de coalició on els partits de la casta (populars i socialistes) hauran de sortir al rescat d'un país que ha tractat de ser governat a l'estil d'una assemblea estudiantil. Tsipras ha començat a entendre-ho, però encara li queda un camí molt dur per fer. I el més probable és que abans de final d'any hi hagi eleccions que molt possiblement faran encara més ingovernable el país.

És sorprenent la ingenuïtat (o la manipulació) dels governants hel·lens a l'abocar el seu país a un corralito que no només ha paralitzat la seva economia sinó que ha debilitat els bancs en grau màxim, tant, que estan abocats a aplicar mecanismes de recapitalització que engegaran en orris part de l'estalvi dels grecs que encara confien en el seu país. Els que no entenen per què és tan important evitar la fallida dels bancs poden veure les conseqüències en el ciutadà mitjà grec. Després del corralito vindrà una quitació en els seus estalvis i com acabin sortint de l'euro els seus actius es depreciaran. La tragicomèdia grega no s'ha acabat. Es preveuen setmanes de sobresalts que poden acabar amb Grècia fora de l'euro. El que és clar és que actualment els grecs són més pobres, estan més dividits i s'enfronten a un futur més complex que abans del seu inútil referèndum.