Els efectes econòmics de l'esport

L'esport sempre ha estat entre nosaltres i ho seguirà estant. Des de fa uns quants anys, no obstant, la seva presència va molt més enllà de la simple pràctica individual o col·lectiva, ja que s'hi afegeix l'interès que genera entre espectadors i consumidors de qualsevol tipus de productes o serveis relacionats. L'esport atrau també el teixit empresarial i sorgeixen amb força inusitada fabricants de materials (instal·lacions, maquinària per a cronometratge, manteniment), productes (nutricionals, tèxtils), prestadors de serveis (organitzadors d'esdeveniments, consultoria, formació) i mitjans de comunicació. El resultat és un sector en auge, amb presència tant de l'esfera pública com de la privada, i amb veu cada vegada més destacada en el desenvolupament econòmic del territori, com reconeix el Consell d'Europa, que li confereix, a més, protagonisme com a dinamitzador de l'ocupació i element clau en l'àmbit juvenil i la integració social.

Les xifres aportades per la Comissió Europea assenyalen que l'esport genera l'1,76% del valor afegit brut i el 2,12% de l'ocupació a la Unió Europea. A Catalunya l'esport significa el 2,1% del seu PIB, segons l'estudi El pes econòmic de l'esport i el 2,7% de l'ocupació. Encara que les xifres es refereixen a l'any 2006, resulten molt significatives per il·lustrar la importància del sector, que se situa per sobre d'altres com el tèxtil, l'edició i arts gràfiques, i la fabricació de vehicles de motor, amb una  contribució al PIB català que està per sota del 2% en el cas de cada un dels sectors esmentats. Recentment també han aparegut diversos treballs que mesuren, des d'òptiques diferents però complementàries, la importància econòmica de l'esport. Per als autors de l'estudi d'ACC10 per a Indescat (clúster d'indústria de l'esport a Catalunya) s'han identificat 578 empreses que facturen gairebé 3,5milions d'euros i donen feina a prop de 15.000 persones. El segment dedicat a la fabricació d'instal·lacions, equips de competició, articles tèxtils i complements, així com el dels mitjans de comunicació són els que tenen un volum de facturació més elevat, i representen pràcticament el 70% del conjunt de totes les empreses del sector. La crisi econòmica ha repercutit més entre les empreses que fabriquen materials i en les instal·lacions i, en canvi, no s'ha deixat sentir en la categoria dels esdeveniments. L'Institut Barcelona Esports (IBE) va presentar també les seves xifres. En aquest cas s'inclouen els clubs i associacions esportives de la ciutat de Barcelona, que mouen més de dos milions, sense comptar el volum de facturació del FC Barcelona que, segons un estudi recent portat a terme per Deloitte, es tradueix en un impacte total de 759 milions d'euros anuals. Per al conjunt de l'Estat espanyol, les fonts oficials estimen que hi ha prop de 20.000 empreses en el sector pròpiament dit. A aquesta xifra s'hi haurien d'afegir els establiments turístics especialitzats en la pràctica esportiva, i els fabricants de begudes i aliments energètics i productes farmacèutics per als esportistes, entre altres.

La repercussió de l'esport en el territori és econòmica, però també social i mediàtica. És creixent el nombre de persones que practiquen habitualment esport, com constaten tots els estudis poblacionals. Barcelona compta amb un total de 1.572 instal·lacions esportives i amb prop de 5.000 espais per a l'esport. Tres de cada quatre nens i més de la meitat dels majors de 18 anys practiquen habitualment esport. Barcelona ha consolidat mundialment l'associació de la marca de la ciutat amb l'esport, segueix en primera línia de les competicions esportives internacionals, compta amb  clubs de reconegut prestigi a nivell mundial en diferents disciplines i acull la seu d'institucions com, per exemple, l'Eurolliga de bàsquet. Els efectes de la celebració d'esdeveniments esportius són generalment positius, especialment quan atrauen participants i espectadors de fora del país. El sector turístic (allotjaments i restauració) i el comerç són els grans beneficiats de manera directa però, indirectament, ho és el conjunt de la societat amb la generació de llocs de treball  i excedents que després repercuteixen en altres àmbits de la vida social i econòmica.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Les xifres aportades per la Comissió Europea, que estima que l'efecte multiplicador és de l'1,22 (cada 100 euros que mou l'esport es tradueix en 122 euros per al conjunt de l'economia), situen l'esport com un element estratègic en la generació de riquesa. L'esport suposa per a l'economia catalana una àrea d'activitat estratègica donada la seva situació especial tant des de la perspectiva competitiva com de la seva aportació social i integradora.

Catedràtic d'Economia Aplicada (UPF).