Amb la Blasa tapen Blesa

El descrèdit en què està immersa TVE arrossega també José Mota. El seu programa, suposadament d'humor càustic i de caricatures incisives, s'ha instal·lat en un escapisme lamentable. Evita ironitzar sobre l'actualitat. S'evadeix del compromís de retratar amb sarcasme el que preocupa els seus conciutadans. I al màxim que s'atreveix és a parodiar Cristòfol Colom o Jorge Javier Vázquez a Sálvame. Mota ha demostrat al llarg de la seva llarga trajectòria que té talent i ofici sobrats per entrar amb causticitat i enginy en el que s'agita en la societat. Però en una cadena on el seu president, José Antonio Sánchez, es dedica a llançar públicament visques al Govern i al PP imitant Manolo el del bombo, i evita retre comptes del desprestigi i del desastre en què ha sumit TVE, és evident que el que li interessa és un Mota aigualit, distret, domesticat. I segurament li ha ordenat que es dediqui a fer de Blasa, molta Blasa, i que així quedin tapats i protegits del sarcasme els Blesa, Bárcenas, Granados, Rato..., fins i tot Urdangarín i la infanta. En l'únic que es pot estar d'acord amb aquest president de la gran televisió pública d'Espanya és en el que va dir l'altre dia en seu parlamentària: «TVE és inviable». Exacte. Mentre hi segueixin ell i la seva guàrdia pretoriana fent de Blases, tapant i amagant a l'audiència el que passa de debò, la inviabilitat de TVE està assegurada.

GITANOS A 'ANCLADOS' .- Hi ha altres formes de pervertir l'humor. Per exemple, el de la teleastracanada Anclados (T-5). S'han acostumat a acarnissar-se, en cada capítol, amb algun col·lectiu humà. La setmana passada va ser amb un grup de pobres immigrants africans que van recollir d'una pastera en alta mar. Aquesta setmana s'han bolcat amb acarnissament amb una família gitana que incrusten al creuer. Posem algunes frases que els han dedicat: «Caram, tres gitanos junts, ¡aquí fa pudor de delicte! (...) L'humà sempre és més llest que el gitano (...) Com diu la meva mare gitana, no es pot vendre el coure abans de robar-lo (...) De l'1 al 10, ¿quanta esgarrifança et produeixin els gitanos? Posem-hi un 11». I tot plegat esquitxat d'escenes en les quals a la família gitana la retraten, bàsicament, robant a la zona de botigues del vaixell. Home, acarnissa-rse en col·lectius fràgils no és humor precisament. És un vòmit propi de mentalitats fatxes i reaccionàries. Francament, ho crèiem superat.