Tu i jo som tres

La infanta, sense paraigua

1
Es llegeix en minuts

Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. / periodico

Enrenou de regis xafarders a Un tiempo nuevo (T-5). Destaquem Pilar Urbano i Jaime Peñafiel, com a grans representants de l'analítica cortesana. Tema de debat: la carta manuscrita que enarbora la infanta Cristina, i amb la qual intenta demostrar que ha sigut ella -i no el seu germà, el rei Felip VI- la que ha girat full del ducat de Palma. ¡Ah! Què poc els ha agradat a Pilar i a Jaime aquesta actitud de la infanta. Deia Pilar, en to dramàtic: «Ella és un membre gangrenat. ¡S'havia de tallar en sec!». I afegia Jaime, aïrat: «¡El Rei també havia d'haver-li exigit a la seva germana que renunciés als seus drets dinàstics!». ¡Ahhh! Quina lluminosa sessió. Els regis xafarders fins ara anaven als platós televisius i s'esforçaven a separar la infanta del dolent del seu marit, el malvat IñakiElla era la càndida esposa -asseguraven- fatalment enamorada d'un brivall que l'enganyava. Aquest era el missatge. Però ara, de cop i volta, sembla que el vent regi bufa cap a un altre costat. Als analistes cortesans, experts a interpretar els més mínims gestos de palau, els ha semblat que els temps canvien. Fins i tot a la reina Sofia, abans intocable, li va donar Peñafiel una repassada. Va dir: «Ella s'equivoca sempre. És una gran persona, però és molt maldestra». O sigui, una reprimenda, perquè enmig de l'embolic entre germans, la mare ha pres partit per Cristina i se n'ha anat a Ginebra a consolar-la. ¡Ahhh! La tele ens demostra que la capacitat d'adaptació dels xafarders és fantàstica. Davant un nou Rei, només queda adaptar-se; de la mateixa forma entusiàstica que s'adaptaven al d'abans. Resumint: la infanta Cristina s'ha quedat sense paraigua.

MÉS INDIS QUE CAVALLS.- Terrible esquetx en l'últim Polònia (TV-3). A la planta de direcció de l'empresa energètica Encesa irromp una legió de polítics que en les últimes eleccions han perdut el càrrec. Anaven pels passadissos com zombis. Semblava un capítol de The walking dead. Buscaven desesperadament feina d'assessors, de consellers, del que sigui, en aquesta empresa energètica privada. «El nostre consell d'administració ja té 3.000 membres», exclamava un dels directius d'Encesa, horroritzat. Però els polítics sense càrrec avançaven de forma inexorable. ¡Ahhh! Quin retrat més exacte. Les últimes eleccions han deixat un paisatge esglaiador: deambulen per les Espanyes centenars d'indis sense cavall.