Plou sobre mullat al parc Güell

A mb prou feines dues setmanes després del cas del jubilat expulsat del parc Güell perquè n'explicava les característiques a uns amics, l'emblemàtic recinte d'Antoni Gaudí torna a ser notícia per un altre fet grotesc. Ara és l'escola pública El Sagrer la que es queixa que una cinquantena de nens de 4 anys i les seves professores van ser controlats com a sospitosos per la seguretat del parc i van haver d'esmorzar mig d'amagat per no perdre el seu torn de visita. Al marge dels detalls i d'alguna discrepància entre la versió de l'escola i la dels responsables del parc, el que és rellevant -i preocupant- és que un altre cop ciutadans barcelonins tenen la humiliant sensació de ser considerats un destorb en un espai públic de la seva ciutat. Ningú assenyat discuteix la necessitat de regular degudament l'accés a un recinte petit i delicat com el parc Güell, que suporta una gran pressió humana, però els dos disbarats d'aquestes setmanes entelen greument les mesures restrictives implantades el 2013 per Barcelona Serveis Municipals, en general eficaces. I, sobretot, nodreixen d'arguments els que creuen que hi ha (o hi ha hagut fins ara) una monetarització desmesurada d'actius públics de Barcelona a rebuf de la política de privatitzacions. La dada que a la plaça Reial hi ha 8 cadires gratis per 1.669 de pagament de terrasses de restauració apunta en el mateix sentit. Barcelona pot i ha d'explotar els seus atractius, però no a costa dels mateixos barcelonins.