Recta final cap a la COP de París

1
Es llegeix en minuts

A poc més de sis mesos de la celebració de la COP21 de París 2015, Bonn acull –entre l'1 i l'11 de juny- a negociadors de més de 190 països en una nova ronda de treball en l'elaboració del text de l'acord climàtic universal. La cita de Bonn arriba després de dos esdeveniments importants.

D'una banda un Cimera d'empreses i Clima que es va celebrar a París i per un altre una reunió del G7.En la trobada empresarial, més de 6,5 milions d'empreses representades en 25 xarxes mundials s'han compromès a contribuir per fer possible una transició mundial a una economia baixa en emissions de carboni. Del G7, celebrat a Alemanya i presidit per la Canciller Merkel –qui va ser responsable de la delegació alemanya en la COP de Kyoto en 1997 com a ministra de medi ambient- es va obtenir el compromís d'impulsar l'ús d'energies renovables a tot el món com a part de la política per combatre el canvi climàtic i reduir la dependència dels combustibles fòssils.

Ambdues accions demostren ja una sèrie d'elements que crec que marcaran el resultat de la propera COP i que afegiria a uns altres més tangibles com el finançament, el canvi del concepte de risc i les contribucions nacionals. Es tracta de la cooperació, la confiança i la capacitat. Quan parlo de cooperació em refereixo al treball comú entre tots aquells, particulars i administracions, que incideixen en la producció d'emissions, en les polítiques públiques i en les decisions d'inversió. Cooperació en un model en què les parts, especialment els governs, comparteixin i aprenguin com operen els altres.

Notícies relacionades

I per a això és necessària la confiança que generi l'acord de París. És a dir que es doni un acord jurídic internacional reduït, centrat a assegurar un funcionament transparent i uniforme dels esforços de tots a partir de regles i principis i que acceleri la possibilitat de compartir informació.

El tercer element és la capacitat que demostrin els països en contribuir en aquest esforç. En aquest aspecte va ser necessària la maduresa de tots els governs a acceptar que tots tenim un problema comú i que per solucionar no n'hi ha prou en fer mesures incrementalistes a curt termini sinó veritables acords de compromís a reduir les seves emissions i aplicar polítiques verdes.