De la pastera al creuer 'deluxe'

No havíem comentat l'estrena de la teleastracanada Anclados (T-5). Segueix l'estructura formal de La que se avecina: en lloc de les peripècies d'uns veïns tancats en una comunitat de propietaris, aquí són uns despendolats navegants tancats en un creuer de luxe pel Mediterrani. O sigui, situacions a base de gags llargs (esquetxos), algunes vegades no gaire ben rematats -el final de cada esquetx hauria de ser espaterrant, perquè ens partíssim de riure a casa- però en general l'esperit esbojarrat està ben aconseguit. Dins dels gèneres teatrals, l'astracanada és una variant del sainet on, segons diuen els estudis clàssics, «el que importa és riure, sense que importi la versemblança argumental». En aquest sentit ho claven. Celebro que entre els comediants contractats, amb paper fix, hi hagi Rossy de Palma i Joaquín Reyes. Les seves interpretacions donen al conjunt un aire surrealista, entre absurd i extravagant. Potser l'argument de la historieta que han escenificat aquesta setmana ha molestat. Recullen en alta mar uns pobres immigrants africans que viatjaven en pastera, i la conya que es munta al creuer és bàrbara. Joaquín Reyes va deixant anar: «Mare meva, ¿tu has vist quins negracos? Per mi que han vingut remant amb la cua (...) No els fiqueu al meu camarot, que poden tenir l'Ebola. L'Ebola és una malaltia de pobres. ¡Jo m'he de morir com un Kennedy!». És un humor discutible. Pot molestar que projectin el sarcasme ferint immigrants, però seria un error criminalitzar-lo. Els africans que surten només són actors. La seva pastera és d'attrezzo. La seva desgràcia és impostada. De guió. És un context inofensiu. Repeteixo, d'astracanada.

MONEDERO: TROTSKI & HARRY POTTER.- Sessió interessant la de Risto Mejide (Al rincón de pensar, Antena 3 TV) amb aquesta apassionant criatura, meitat Lev Trotski, meitat Harry Potter, que és Juan Carlos Monedero. A la pregunta de què opina dels pactes que Podem té entre mans, va contestar: «La dirigència del PSOE i del PP són iguals. No hi ha diferències entre Susana Díaz i Soraya Sáenz. Però els votants del PSOE no són, ni de bon tros, com els votants del PP». ¡Ah! Quin trapella. Igual que un Trotski revolucionari, vol acabar amb la cúpula del PSOE. Però com un Harry Potter fantàstic aspira a fer una passada màgica i que tots els votants del PSOE passin a les seves mans.