El futur del sector primari
Un actiu estratègic en venda
El sòl agrari de Catalunya s'ha encarit tot i la crisi i està passant a mans de multinacionals
LSSRqONU ha declarat el 2015 Any Internacional dels Sòls. Amb això pretén conscienciar de la importància del sòl per a la seguretat alimentària mundial i la lluita contra el canvi climàtic, i com a base d'un desenvolupament sostenible. A la vegada, desitja posar en evidència la fragilitat del sòl. Efectivament, aquest actiu estratègic té no pocs enemics. L'erosió, la contaminació, la salinització i una gestió inadequada estan comportant pèrdues importants de sòls viables per a la seva funció productiva. Per una altra part, terres especialment fèrtils han perdut el possible ús agrícola al ser ocupades pel creixement urbà. A la vegada, com a tendència a llarg termini, el possible augment del nivell del mar a causa del canvi climàtic pot afectar àmplies zones agrícoles litorals i deltaiques.
Davant aquesta realitat, Moujahed Achouri, en representació de la FAO, afirmava a la Setmana Global del Sòl celebrada recentment al Brasil: «Els sòls sans són la base de la producció mundial d'aliments i haurien de convertir-se en un element clau de les polítiques públiques». No obstant, sense menysprear actuacions en la bona direcció com el projecte de llei del sòl d'ús agrari de la Generalitat, no sembla que les nostres administracions públiques hagin comprès la importància de les polítiques de defensa del sòl ni que s'estiguin adoptant mesures suficients.
L'escenari global actual es caracteritza per tensions creixents en els àmbits de l'energia, l'alimentació i el medi ambient. Davant d'això, el sòl agrari passa a ser un actiu estratègic crític. Es tracta d'un recurs essencial que es preveu cada vegada més sol·licitat, cosa que està propiciant grans moviments geoestratègics per obtenir el domini per a ús agrari o especulatiu de terres agrícoles, amb la mirada posada en un futur d'escassetat. La Xina, l'Aràbia Saudita, el Japó, Corea i altres països estan comprant milions d'hectàrees de sòl agrícola a l'Àfrica. De fet, està canviant el paradigma de l'agricultura global: els preus molt volàtils i creixents han suscitat l'interès de grans empreses multinacionals de divers signe. No és estrany, per exemple, que el gegant de l'electrònica Panasonic estigui iniciant activitats de producció d'hortalisses.
¿Afecta tot això Catalunya? Entre el 2007 i el 2013, i tot i la crisi, els preus del sòl agrari es van incrementar un 8%. Encara no hi ha dades precises, però són evidents les compres de terrenys per part de grans empreses, algunes d'elles procedents d'entorns sectorials allunyats de l'agricultura i desvinculades del territori, que configuren una nova realitat d'explotació agrícola de més dimensió, més tecnificada i basada en treball assalariat. En principi, això pot definir un model productiu més competitiu, però no està desvinculat d'efectes perversos.
La realitat de la parceria i l'arrendament de terres a Catalunya no sempre compta amb una adequada formalització contractual. El contracte verbal és freqüent, circusmtància que fins ara no ha suscitat cap conflictivitat especial. Actualment s'estan produint cancel·lacions d'aquests contractes verbals amb la finalitat de vendre les terres a aquests nous compradors. En el mateix sentit, els agricultors que desitgen ampliar les seves explotacions per millorar la competitivitat troben més dificultats per adquirir els terrenys que requereixen. D'aquesta manera, per diverses vies es trenca acceleradament el sistema de l'explotació familiar agrària, base de l'estabilitat d'amplis territoris rurals.
Les administracions públiques han de reforçar la vigilància davant aquests canvis, que s'estan produint d'una manera molt ràpida, i adoptar mesures que garanteixin el control productiu d'aquest actiu estratègic que és el sòl agrícola i que facilitin, amb lleis i estímuls, formes d'explotació que donin resposta al repte competitiu, amb la implicació i la coresponsabilització dels agricultors. Pel que fa al sistema d'explotació, la fórmula que millor pot donar resposta a aquests objectius és el model cooperatiu modern o, en sentit alternatiu, formes integrades de producció amb relacions win win entre productors i integradors.
Notícies relacionadesEn qualsevol cas, les administracions públiques han d'assegurar dues prioritats. En primer lloc, reconèixer la importància d'aquest actiu estratègic, especialment escàs a Catalunya (només el 26,3% del total és sòl agrari), defensar-ne la disponibilitat i la qualitat, i evitar-ne la pèrdua de control. En segon lloc, eliminar definitivament la disfuncional fragmentació de les actuacions sobre el territori, sobretot integrant la direcció de les polítiques agràries i mediambientals -és a dir, producció i conservació- sota la mateixa unitat administrativa.
Economista.
