Risto, narcisisme i dentadura

Envoltat d'una escenografia plena de narcisisme, Risto Mejide ha tornat a la tele. Aquesta vegada a l'imperi Atresmedia (Al rincón de pensar, A-3 TV). I ha començat dedicant un completíssim souvenir, en forma de monòleg interior, a l'imperi del qual ha sortit amb estrèpit i cruixits, és a dir, unes perdigonades de sal contra vila Vasile. Prenguin nota: «Qui et maltracta no et mereix. A vegades, és bo fer les maletes i dir ¡aquí et quedes! (...) ¡Aquí continua el que no hauria d'haver sigut interromput mai!». ¡Ahh! Quin fascinant egocentrisme trufat de star system. No hi donin més voltes, ¡Risto en estat pur! També amb el convidat estrella del seu debut, el portaveu del PP al parlament basc, Borja Sémper, Risto va exterioritzar la seva particular egolatria. Mentre Sémper arribava a la cita amb evident nerviosisme, la nostra estrella va exclamar amb delectació infinita: «¡Exclusiva mundial¡ ¡Per fi un home del PP ha acceptat seure amb mi! M'ha costat trobar-ne algun que no sigui imputat sospitós, investigat...» I després que la criatura s'assegués, el terrible Risto va passar a desplegar tota la seva causticitat i dentadura: «¡Digue'm noms de corruptes del PP! Quan eres regidor d'urbanisme ¿qui et va oferir diners de manera il·legítima? (..) ¡Tu estaves darrere de Rajoy, quan Rajoy va defensar Bárcenas! ¡Tu hi eres! ¡I callat! ¿Per què no els vas deixar plantats, dient-los 'o se'n va aquest, o me'n vaig jo'? (..) ¿Rajoy és un corrupte? ¿Posaries la mà al foc per Rajoy? (...) ¡El PP d'Euskadi està en caiguda lliure! ¿No fa més per tu estar a Ciutadans?». ¡Ahh! Era exactament el Risto d'Operación Triunfo, només que en aquesta ocasió, en lloc de fustigar els pobres triunfitos, fustigava la criatura política. Criatura que no és precisament un pes pesant al PP, i que rebia el càstig amb resignació, enfilant alguna vegada alguna frase, quan podia («Jo no sóc un covard que fuig del vaixell (...) No poso la mà al foc per ningú») i cosetes així, aprofitant que Risto agafava aire i recarregava la dentadura.

 Home, a mi no em molesta que Risto sigui egòlatra i narcís. Ni que faci de si mateix un star system. Ni que busqui l'impacte i el xou. Ni que construeixi un cara a cara perquè l'única cara que brilli sigui la seva. A mi, el que m'inquieta és no saber si Risto ha metabolitzat que el personatge que escenifica és, precisament, el fruit de la performance a la qual es va sotmetre quan anava per a artista revelació a vila Vasile.