Retorn a 'Twin Peaks'

1
Es llegeix en minuts

Blake Crouch és un escriptor nord-americà (Carolina del Nord, 1978) la vida del qual va fer un gir transcendental, com ell mateix reconeix, a la tendra edat de 12 anyets, quan es va enganxar a la sèrie de David Lynch i Mark Frost Twin Peaks. Es va quedar tan penjat d'aquell lloc imaginari que no va parar fins a fabricar-se'n un de semblant per a ell tot sol (i els seus lectors, és clar).

El seu poble és a l'estat d'Idaho, es diu Wayward Pines i les coses estranyes que hi passen ocupen una trilogia composta per Wayward, Thelasttown i Pines. Aquesta última l'acaba de publicar Destino, coincidint amb l'estrena mundial de la sèrie Wayward Pines al canal de pagament Fox: jo la vaig començar a llegir la mateixa nit de l'estrena de la seva versió televisiva i em van tocar les quatre del matí, fins que em va caure el llibre a terra i em vaig quedar fregit.

Wayward Pines (la sèrie i el llibre) enganxa de mala manera, perquè la mescla de Twin Peaks The twilight zone (clàssic immarcescible que va emetre TV-3 amb el títol de La dimensió desconeguda) és senzillament irresistible. A ningú amb una mica de seny se li acudiria quedar-se a viure a Wayward Pines -un lloc on els erbustos oculten petits amplificadors d'on surt el cant d'un grill-, però és un plaer visitar-lo com aquell que s'enfila al tren de la bruixa amb la idea de passar una mica de por.

Notícies relacionades

Com era previsible, abalançar-se sobre la novel·la no em va servir per resoldre les incògnites de la sèrie, sinó perquè aquestes creixessin de forma exponencial, fins al punt que no sé com se'n sortirà d'aquesta el senyor Crouch (el mateix passava amb els misteris de John Franklin Bardin, encara més delirants, encara que resoldre'ls no tenia importància).

En qualsevol cas, l'home ha aconseguit crear un univers inquietant en aquest poble que més aviat sembla un terrorífic estat mental i al qual sempre tornes sense pretendre-ho, perquè la carretera és un circuit tancat que t'impedeix sortir d'aquest lloc maleït que, com aquells pobles falsos del desert de Nevada construïts per a les proves nuclears, sembla un experiment que ningú sap qui ha posat en marxa, però fa la impressió que se le escapa de les mans.