Amb el terrorisme no s'hi juga
Catalunya viu aquests dies una situació kafkiana, capaç de fer posar els cabells de punta a les policies europees que segurament deuen haver prestat atenció al cas. Els governs espanyol i català (i els seus policies) es tiren els plats pel cap a compte, no d'una estelada de més o de menys, sinó de la lluita antiterrorista contra el gihadisme. Ens trobem davant una situació difícil d'entendre. Resulta que els Mossos denuncien davant l'Audiència Nacional que inspectors del Cos Nacional de Policia (CNP) haurien alertat membres de la cèl·lula gihadista desarticulada a l'abril a Catalunya que estaven sent vigilats per la Policia Autonòmica. El fet no només hauria posat en perill l'operació -segons informàvem ahir- sinó també la vida d'un agent infiltrat, com va ratificar el conseller d'Interior, Ramon Espadaler.
La primera denúncia (de febrer) contra els agents de la CNP va ser arxivada perquè la Fiscalia -òrgan jeràrquic dependent del Govern- no va veure motiu per obrir una causa, i el jutge Pedraz ho va ratificar. Ara ha aparegut un testimoni protegit que corrobora la versió dels Mossos, i caldrà esperar que el magistrat avaluï les noves dades. Els fets són massa preocupants perquè al ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, no se li acudeixi res més que acusar de «falta de sentit d'Estat» i amenaci amb represàlies una part de la policia espanyola -això també són els Mossos-, que actuava sota supervisió judicial. Liquidar l'espinosa qüestió amb el recurs a la política de baixa qualitat és una irresponsabilitat. El ministre hauria de recordar el que el PP va ser capaç de fer amb el cas Faisán, utilitzat com a arma llancívola contra el Govern de Zapatero en el procés de la treva final d'ETA.
Els Mossos són una policia que ha donat prou mostres d'eficàcia professional, i Espadaler és un dirigent polític responsable en l'exercici de les seves funcions de govern -i en el delicat debat català, com a número dos de Duran, a Unió-. El que menys es mereixen uns i altre és la grollera desqualificació del ministre. La seguretat dels catalans està en bona mesura en mans dels Mossos, i ningú hauria de posar en qüestió alegrement la seva professionalitat. I menys si aquest algú és el màxim responsable de la seguretat espanyola, que també és la catalana. Hi ha coses amb què no es pot jugar.
