Anar al contingut

Nous fàrmacs contra les infeccions

Hepatitis C, l'epidèmia destapada

Jordi Casabona

L'experiència adquirida en la lluita contra el virus de la sida serà clau per combatre ara el VHC

En Pere és un pagès de 49 anys de la Conca de Barberà que es dedica a l'avellana. Fa 19 anys li van diagnosticar hepatitis C (HC) i des de llavors ha anat trampejant amb tractaments agressius i poc efectius. Alguns dels seus col·legues de quan s'injectava drogues no van tenir tanta sort; la Sílvia va morir de sida el 1993 i en Lucas de càncer de fetge el 2004. Tots estaven infectats pel virus de l'hepatitis C (VHC). Fa dos mesos a en Pere els digestòlegs li han dit que el poden curar. Certament l'aparició dels recents tractaments antivirals contra el VHC suposa un èxit sense precedents contra una infecció amb una càrrega de malaltia tan alta com el VHC, que a llarg termini pot acabar produint cirrosi i càncer de fetge. Metges i malalts parlen de «miracle» i sobtadament els mitjans parlen del VHC, una infecció que en el nostre medi ha afectat milers de persones, però que la seva llarga i silent evolució ha fet que fins fa poc tingués poc ressò mediàtic. Ara que hi ha tractaments curatius és lògic que l'administració i la indústria farmacèutica estiguin interessades a conèixer el nombre de pacients susceptibles de ser tractats. A Catalunya s'ha iniciat un estudi finançat per la indústria per estimar el nombre de persones infectades en la població general, però ara per ara s'estima que hi pot haver uns 15.000 pacients diagnosticats dels quals més de la meitat -amb els criteris actuals- haurien de rebre tractament.

L'epidèmia del VIH/SIDA i la de la HC comparteixen múltiples característiques clinicoepidemiològiques i socials, i per tant tenen també reptes comuns. El primer la sostenibilitat del seu tractament. Amb un cost mitjà al voltant de 40.000 euros per pacient, el tractament de la HC aviat pot superar els 150 milions d'euros que aproximadament ens gastem anualment per tractar la sida. Per això s'estan negociant altres aproximacions, com els preus per trams de dispensació o les patents compartides, que permetin abaratir-ne els costos.

L'esperança és que -tal com ha passat amb el VIH- a més dels pactes amb la indústria, la competència entre els nous fàrmacs i la pressió dels afectats i les agències internacionals en faci baixar els preus. A Catalunya el Departament de Salut es va avançar -tant en el temps com en els criteris d'ús- a les recomanacions del Ministeri de Sanitat i en pocs mesos la majoria dels tractaments ja han incorporat els nous fàrmacs. Als països amb pocs recursos, però, no serà fàcil.

Per altra banda, si bé el principal objectiu de la sanitat pública és el de donar servei i tractament als pacients afectats pel VHC, el de la salut pública en particular és el d'identificar els mecanismes pels quals s'infecten (i reinfecten) les persones, disminuir tant com sigui possible el nombre de nous casos i facilitar-ne el diagnòstic precoç. Precisament per les similituds de les vies de transmissió del VIH i del VHC l'OMS està desenvolupant el monitoratge de l'epidèmia del VHC i la seva resposta sobre el model ja existent per al VIH, ja que ha vist que tan sols un 27% dels països de la regió europea tenen un sistema de vigilància epidemiològica per al VHC ben definit. A Catalunya de moment continuem tenint un dels sistemes de monitoratge del VIH i de les infeccions de transmissió sexual més integrat i de llarga durada d'Europa; estem en una bona situació per aprofitar-ne l'experiència. No s'ha d'oblidar que a diversos països la incidència del VHC adquirida sexualment ja és més alta que l'adquirida parenteralment, que en el futur el VHC -especialment en el col·lectiu d'homes que tenen sexe amb homes- es comportarà com una ITS més amb importants sinergies amb el VIH, i que els diners que ens gastarem en tractaments seran inversament proporcionals als que ens gastem en prevenció efectiva.

El silenci que en comparació amb la sida, i ara amb la HC, hi ha per exemple vers la sífilis, no és aliè al fet que el seu tractament és molt barat i la població afectada menor i per tant no interessa invertir en la promoció del seu tractament. S'entén, perquè en definitiva la industria fa inversions milionàries que ha de recuperar; per això la generació d'informació i el discurs s'ha de complementar. La preponderància del discurs mediàtic basat en aspectes terapèutics reflecteix tant la influència de la industria en el sector mèdic, com la dificultat del sector professional de la salut pública per crear opinió.

Tant internacionalment com localment, l'experiència adquirida amb el VIH/sida serà clau per articular una resposta adequada al VHC, la qual també ha de ser multisectorial i transversal. No endebades -com la sida- la HC tampoc té vacuna.

Metge epidemiòleg. Agència de Salut Pública de Catalunya.

Temes: Hepatitis C Sida