Intangibles
Com perdre diners amb la renda fixa
David Cameron va vèncer per majoria i va calmar, de moment, els mercats. Uns dies abans va començar el que, de moment, s'ha quedat en la minicrisi dels bons. El Banc d'Anglaterra, en vigílies de les eleccions britàniques va advertir que «la previsió de tipus d'interès del mercat és excepcionalment plana» i va causar més d'una alarma. Incomprensible per als llecs, però nítid per a experts. Reacció immediata: nervis i pèrdues en el mercat de bons, que és molt més gran -encara que la majoria de la gent no ho sap- que el d'accions.
El Banc d'Anglaterra entreveu un futur amb tipus d'interès més alts. Inevitable, perquè no poden estar més baixos. És irracional que, malgrat que es va disparar la setmana passada, el bo espanyol a 10 anys rendeixi un 1,67%, l'italià, un 1,68%, i el nord-americà, un ¡2,14%!
L'ensurt del mercat de bons només avança la inevitable punxada de la bombolla -¡que n'hi ha i de proporcions enormes, com al seu dia la immobiliària!- dels bons, que és la bombolla del deute públic. Ningú sap quan es produirà amb exactitud, però hi ha unanimitat que passarà i que, llavors, si no s'han pres les mesures adequades, afectarà la majoria de les economies, inclosa l'espanyola.
Per a un país com Espanya, que deu un bilió d'euros i que tots els anys necessita demanar prestats 50.000 milions d'euros és capital, encara que ningú en parli en la campanya electoral. Rajoy n'és conscient, però potser no encerta la tecla de l'explicació. Pedro Sánchez ho intueix i Albert Rivera també, perquè l'hi ha explicat Garicano. A Pablo Iglesias no li interessa res de tot això, perquè és la demostració que les seves propostes són inviables i Rosa Díez ni ha sentit parlar de l'assumpte. Els banquers/es Ana Botín, Francisco González, Fainé, Goirigoizarri, Oliu i Ron, que han tornat al negoci de prestar, eviten que els enxanpin a contrapeu.
La renda fixa i el deute públic, refugi tradicional d'estalviadors prudents, pot ser una gran trampa per als no avisats, que són la immensa majoria de petits i mitjans inversors, sobretot en fons d'inversió. Han firmat contractes, que haurien d'haver llegit, però que potser no els han explicat bé. La renda fixa és un producte d'interès fix, però de valor variable. Pot baixar de preu i, llavors, hi ha pèrdues. Ha passat en la història i està punt a de passar.
Exemple: un propietari pot tenir llogat un apartament pel qual percep una renda fixa mensual, però mentre rep aquesta renda fixa l'apartament pot baixar de preu. Si necessita vendre'l, la pèrdua supera de molt el que en percep de renda. Així funciona el mercat de renda fixa. I que ningú ho dubti, la bombolla dels bons esclatarà, tard o d'hora. Llavors, desenes de milers d'espanyols que han invertit en renda fixa perdran part dels seus diners. Així de clar.
