Llarg termini

El déu no accepta altres déus al seu costat

2
Es llegeix en minuts

En el món econòmic alemany i anglosaxó hi ha intrigues sanguinàries. I per descomptat donen molt més joc que a Espanya pels seus desenllaços sorprenents. Un clar exemple és el pols mantingut entre el llegendari patriarca de Volks­wagen (VW), Ferdinand Piëch, i conseller delegat, Martin Winterkorn. El nét del llegendari Ferdinand Porsche controla, amb la seva dona Ursula i altres membres de la saga Porsche, el 50,73% de Volks­wagen. La resta de la propietat es reparteix entre el länder de la Baixa Saxònia (20%), Qatar Holding (17%) i la borsa.

No obstant, ser accionista majoritari del grup d'automoció més gran del món no li ha servit a Piëch per guanyar la partida contra el seu antic fidel col·laborador i mantenir la seva cadira de president del consell de vigilància als 78 anys.

El grup alemany manté una clara separació entre el consell de vigilància (propietat) i el consell d'administració (gestió). Quan Piëch va intentar fer fora el seu primer executiu després de pronunciar al setmanari Der Spiegel la ja famosa frase: «M'he distanciat de Winterkorn», la jugada li va sortir al revés. Ara Piëch es manté com a propietari del grup, però sense comandament.

La batalla de Volkswagen difícilment podria produir-se a Espanya. La premsa de la City critica sovint el feble govern corporatiu de les empreses cotitzades espanyoles, en què els presidents manen molt i controlen els consells d'administració sense ser propietaris de les empreses.

El cessament fulminant del conseller delegat del BBVA, Ángel Cano, per part del president Francisco González, n'és un exemple. González, que ha canviat els estatuts per allargar el seu mandat, ha confiat a Carlos Torres, un directiu amb experiència en consultoria estratègica, la tasca de pilotar la transformació digital del banc. Ángel Cano, com va explicar el col·lega Pablo Allendesalazar en aquest diari, se'n va assabentar el dia abans de la seva sortida del BBVA. El distanciament que hi havia entre els dos executius era sabut des de feia mesos.

Notícies relacionades

També eren conegudes les tensions entre Isidre Fainé, president de CaixaBank, i el seu exconseller delegat, Juan María Nin. Aquest segon va perdre la batalla i va ser reemplaçat per Gonzalo Gortázar. Després de la mort d'Emilio Botín, el consell del Santander va nomenar Ana Botín successora natural. Poc temps després, la nova presidenta va elegir un conseller delegat de la seva confiança, José Antonio Álvarez, en substitució de Javier Marín.

Ho va definir Der Spiegel en un recent article sobre la guerra de Volks­wagen titulat L'ocàs dels déus: «El déu no accepta altres déus al seu costat». Però a Alemanya, no sempre el déu guanya.