11 d’ag 2020

Anar al contingut

Les petites i no tan petites coses

Josep Saurí

Cert, aquestes eleccions municipals que tenim a la cantonada són molt importants, i ho són per moltes raons. És veritat, després (o a la meitat, segons a qui es pregunti) d'anys d'angoixant travessia del desert d'aquesta triple crisi socioeconòmica, política i territorial, obren un cicle electoral tremebund: municipals, autonòmiques presumptament plebiscitàries, generals i fins i tot les del Barça. Una darrere d'una altra, gairebé sense respirar. I d'aquí potser en sortim amb un país molt diferent, o amb més d'un.

D'acord, són el primer assalt del combat del segle. En un racó, el bipartidisme, el règim del 78, la casta o com se la vulgui anomenar; a l'altre, les forces i les figures més o menys emergents i més o menys compromeses contra la pobresa i la desigualtat, a sanejar la vida pública i en aquesta regeneració democràtica que els ciutadans estan demanant a crits (encara que hi hagi molta menys coincidència sobre el com).

I sí, ens posem com ens posem, els resultats -qui guanya i qui no, amb qui es pacta i amb qui no- s'escrutaran amb lupa sobiranista. I segons com els hagi anat a la fira, uns diran que hauran sigut plebiscitàries sobre si s'han de fer plebiscitàries, i els altres que ni parlar-ne, que no anaven d'això. Aquesta pel·lícula ja l'hem vista.

Tot indica també que aquests comicis iniciaran una etapa en què les majories absolutes seran molt més cares de veure i, com que se suposa que s'haurà de seguir formant governs, molt probablement no ens quedarà més remei que rehabilitar la denostada cultura de la coalició. Des de la brutal campanya contra els pactes de Pujol Felipe, les coalicions fa dècades que malviuen sota sospita; siguin dels colors que siguin, sempre hi ha un cor gustosament disposat a posar el crit al cel per denunciar incoherències, debilitats, dragons khan, traïcions a les essències i, sobretot, foscos interessos. Però ara...

I en clau barcelonina, la cosa promet. Juntament a tot el que s'ha dit, se'ns amunteguen sobre la taula apassionants debats al voltant del model i l'ànima de la ciutat, la gestió de l'impacte (per bé i per mal) del turisme, la smart city, l'expulsió dels joves dels barris on es van criar, la capitalitat...

Però veient les aportacions dels ciutadans al debat impulsat en aquests dies a Entre Tots queda així mateix molt clar que sí, que tots aquests grans temes són molt grans, però que els barcelonins reclamen també als seus polítics municipals que els millorin el seu dia a dia, les petites i no tan petites coses del seu entorn més pròxim, del seu barri, del seu carrer, que els poden fer la vida una mica més fàcil. Des d'aquella biblioteca i aquella residència tantes vegades promeses fins a aquells bancs per asseure-s'hi a prendre el sol, d'aquelles rajoles soltes o aquells arbres sense podar que acullen bestioles fins al botellon recurrent sota de la finestra del dormitori. Sense oblidar els debats més clàssics, que precisament ho són perquè aborden aspectes quotidians que influeixen decisivament en la qualitat de vida dels afectats: què fem amb els gossos i amb les bicicletes per la vorera, on aparquem, la neteja, els sorolls, la seguretat, les obres...

I una altra cosa, fonamental. Volen que els escoltin. «Tal com he informat en diverses ocasions a l'alcalde (...)», comença la seva carta Óscar Martínez. «Fa 20 anys que protestem i les millores han sigut escasses», escriu Maria Àngels Navarro. «Malgrat haver escrit diverses cartes a la regidora del districte, no ens fan ni cas», lamenta Julio López. Diàleg, participació, transparència. La regeneració també passa, ineludiblement, per aquestes petites coses que no són tan petites.

www.elperiodico.com/es/temes/radar

Temes: El Radar