Melodia sobre bodes de plata

Dos apunts, dos moments d'intensitat, a La voz d'aquesta setmana (T-5). Primer, la irrupció a l'escenari d'una criatura que va deixar Antonio Orozco i Alejandro Sanz bavejant i extasiats. A nosaltres a casa, exactament igual. Estic parlant de la cantant sevillana Robin Torres. Ens va fer una reinterpretació de La vie en rose, en clau Piaf, que ens va deixar profundament tocats. Quina elegància, quin glamur, quin charme, quina veu, quina classe la d'aquesta cantant que a més coneix bé, molt bé, l'art de la interpretació damunt d'un escenari.  L'altre moment de La voz  va ser quan van sortir Jaime i Coral, parella que celebrava les bodes de plata: presentaven no només una vida en comú, sinó una vida junts cantant. ¡Ahh! Van escollir la cançó El alma en pie, aquell tema que fa gairebé 10 anys cantaven també a duo Chenoa i David Bisbal, quan tots dos van viure aquella passió tan publicitada. A Jaime i a Coral el jurat els va considerar no dignes d'estar en el concurs, i els van barrar el pas. Home, em sembla una injustícia denunciable. És possible que en algun moment de la seva actuació se'ls escapés algun gall. Però... ¡en una Espanya on desafinen fins i tot les estàtues, el petit desentonar d'aquesta parella em sembla irrellevant! Aquest estiu, quan passi per València, buscaré el seu piano bar. Allà, al capvespre, Jaime i Coral reviuen cada dia, agafats de la mà, les seves bodes de plata en clau musical. Aquest programa, La voz, és un dels pocs oasis que hi ha ara mateix a Tele 5.  Malgrat la seva sordesa amb aquesta parella valenciana, La voz és un miracle.

BAIXAR AL-ASSAD .- Ha tingut molt poc ressò a Espanya el temporal de crítiques que li ha caigut a sobre a la cadena pública France 2, i al periodista d'origen barceloní David Pujadas, per haver-se atrevit a entrevistar en el seu informatiu Journal de 20 heures el president de Síria Baixar al-Assad. Li han dit de tot, a Pujadas. No només des d'àmbits governamentals. També hi ha mitjans de comunicació que han condemnat el periodista i la cadena. Els ha semblat intolerable aquesta entrevista. Jo me l'he empassat sencera i no he vist en Pujadas ni un sol moment de servilisme o de massatge. El va saber collar fort i va fer preguntes molt dures, a Assad. ¡Ahh! Qualsevol personatge públic, per més dictador o més sanguinari que sigui, té una entrevista, que no s'ha de confondre amb un espot publicitari.