Un ocellet a la presó

Està trepitjant a fons l'accelerador Antena 3 TV amb el tema de les telecomèdies i les telesèries. Sembla que ja ha trobat en les produccions de ficció la seva identitat existencial, la seva personalitat, la seva manera d'estar al telehipòdrom estatal. Ara acaba d'estrenar Vis-a-vis, el drama de la ingènua Macarena (Maggie Civantos), que és ingressada a la presó per culpa del seu amant, un verdader canalla. És el primer paper de protagonista que li veiem a aquesta actriu. Es nota. Encara que el seu rol és el d'un ocellet adolorit, espantat i desorientat, sembla que li falta un punt de solidesa interpretativa. El discurs narratiu se centra precisament en això, en l'ingrés d'aquest innocent i tendre pardalet en un paisatge carcerari on impera la llei de la reclusa més forta, que és Zulema, personatge que interpreta Najwa Nimri, que aquesta sí que és una actriu d'enorme personalitat i que omple la pantalla amb tan sols la intensitat de la seva mirada. Estem davant una producció cuidada. No ens han escatimat l'escena a la dutxa, totes en pilota picada. Tampoc la del primer assassinat entre reixes, encara que sense entrar en macabres detalls. La presó que ens ensenyen -denominada Cruz del Sur- és un establiment net, i de funcionament molt civilitzat. La directora està molt en la línia de les normatives europees i fins i tot deixa les cel·les obertes perquè les recluses puguin anar circulant. O sigui que no és un tètric penal com aquells tan esgarrifosos que ens ensenyaven Jalis de la Serna i Alejandra Andrade en les seves incursions llatinoamericanes.

Home, ben pensat, a Espanya s'ha progressat molt en matèria d'arquitectura penitenciària. S'han construït establiments amb zones molt confortables. Potser perquè últimament hi està entrant gent fina i important. ¡Ahh! Fa falta una telesèrie amb actors i actrius que representin els protagonistes de l'actualitat carcerària. Una corda de presos de primera classe com l'extresorer Luis Bárcenas, l'exconseller de la Comunitat de Madrid Francisco Granados, l'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra, l'expresident balear Jaume Matas.... ¡Ahh! I la Pantoja, Julián Muñoz i fins i tot Isabel García-Marcos i Marisol Yagüe, aquelles virtuoses dames que amb tanta conya van ser batejades com Las Chaneles per les seves companyes del penal. O sigui, que de matèria primera no en falta. Però... ¿no hi ha cap cadena que s'hi atreveixi? ¡Ànim!