Enlloc com a casa

D'entre tots els dies internacionals, el d'avui em resulta digne de menció i de ser celebrat amb i a consciència. Des de fa 45 anys, el 22 d'abril és el Dia Internacional de la Terra. Més que homenatjar el planeta que maltractem sense fronteres, fem-hi un cop d'ull a veure si aconseguim viure en un ambient més sostenible i deixem hàbits que destrueixen sense pudor el nostre medi natural. La Terra en comptes de millorar empitjora sense rancor gràcies als que l'habitem. La concentració de CO2, el famós gas que contribueix a l'escalfament global i l'acidificació dels oceans, arriba a màxims: emetem un 142% més que abans de la Revolució Industrial. Totes les esperances estan dipositades en la cimera mundial de París, on els principals líders mundials debatran al desembre per renovar el desfasat i renovable Tractat de Kyoto. Encara que de poc serveix si els principals emissors no s'han acollit a Kyoto, com la Xina. ¿Com convèncer els països en vies de desenvolupament que és necessari mitigar la contaminació? ¿ Com convèncer que és necessari sacrificar una part del creixement de les denominades Dades Macro per millorar el benestar del planeta?

Madrid i Barcelona segueixen al capdavant de les ciutats més contaminades i superen els màxims de pol·lució permesos any rere any sense que els que governen es posin mans a l'obra i sense que els ciutadans hi dediquin atenció. L'any passat s'apostava al Dia de la Terra per les denominades ciutats verdes, aquelles que gaudeixen d'una autosuficiència i sostenibilitat social, econòmica i ambiental basada en ecoarquitectures, rutes arbrades per a les bicicletes i indústries de circuit tancat que no produeixen rebutjos. A Europa, Copenhaguen és la ciutat més verda, amb la meitat de la seva població utilitzant la bici, i vivint gairebé tots a menys de 250 metres d'un transport públic.

La cobdícia sense límit

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

La salut de la Terra és la nostra salut i si ella segueix emmalaltint nos­altres emmalaltirem amb ella. El més trist és plantejar-se si arribarem a temps de frenar el que sembla inevitable. Carregar-nos la bellesa incommensurable del nostre hàbitat, del nostre entorn, per la cobdícia sense límits.

Tots sabem que enlloc s'està millor que a casa i, malgrat això, ens dediquem a triturar la casa de tots sense treva. #NoplacelikeHome aquest és el hashtag que per un dia reunirà fotografies captades per habitants del planeta Terra, reflectint la seva bellesa, la seva immensitat i el seu valor. Una campanya promoguda per la NASA per reunir milions de llocs favorits de la Terra que, si no hi fem res, formaran part d'un record totalment desconegut per als nostres successors. ¡Bon Dia de la Terra! Tant de bo aprenguem finalment que cuidar-la és cuidar-nos a nosaltres.