Guardiola buscava Messi
Ara que s'obren debats sobre el Bayern de Munic, confesso que m'ha quedat gravada la imatge de Pep Guardiola apassionat i fos a la tribuna del Camp Nou veient les trapelleries futbolístiques de Messi contra el Manchester City. ¡Quanta emoció se li escampava des del paladar futbolístic! Però també m'ha impressionat una seqüència visual més recent: la del mateix Pep a Porto, desconcertat, ferit, perdut, mirant cap a la gespa en el que vaig entendre que era una recerca desesperada de Messi. Guardiola buscava Messi perquè arreglés el desastre que clavaven els portuguesos al Bayern però, ¡oh!, només trobava Dante. Messi, en aquell moment, es trobava a París treballant per a nosaltres. Així és la vida.
Admiro profundament Guardiola, però marco distàncies amb qui sobre ell o sobre altres persones, com Mourinho, Simeone i Ancelotti, fan conjectures simplistes sobre qui és el millor entrenador del món. Sempre he pensat en la possibilitat que el millor entrenador del món estigui per exemple a l'Alcoià i no ho sapiguem. I solament ho prendrem en consideració si es fa càrrec d'un gran equip carregat de figures.
Les coses són complexes, són puzles de moltes peces. Ho dic perquè estic segur que Guardiola és el primer que considera que Messi el va convertir en déu quan tots dos van coincidir en espai i temps estant en plenitud.
Ho dic perquè en Pep no tindria la seva actual aurèola si no hagués coincidit amb el davanter argentí, de la mateixa manera que Messi tampoc seria el gran déu que és si no hagués coincidit amb Xavi, Iniesta, Pep i Tito Vilanova i si, paradoxalment, no hagués caigut en un club amb tantes urgències històriques, problemes psicològics col·lectius mal resolts, enemics tan pèrfids i exigències de grada tan desmesurades com és el Barça.
El moment i el lloc
Tata Martino no va tenir cap possibilitat d'ascendir a la divinitat perquè en lloc de disposar de Messi va tenir un futbolista amb problemes físics i possiblement psicològics. Ho dic, en fi, perquè el futbol és una qüestió de tasques col·lectives i l'apoteosi únicament arriba quan se sumen adequadament diverses persones, coses i circumstàncies en un mateix moment.
¡És clar que Pep buscava Messi! És intel·ligent, sabia el que necessitava aquella nit en què alguns simplistes (d'entre els que no l'estimen) van creure trobar la prova del nou que és un bon entrenador i prou, i que altres simplistes (d'entre els que l'adoren) van pensar que potser se'ls aixafava la guitarra, a alguns fins i tot la de les seves expectatives personals.
Notícies relacionadesPerò tot està obert i és com és: el Bayern encara té bones possibilitats d'eliminar a l'Allianz Arena el Porto (entre altres coses perquè és millor equip i té millor entrenador) i Guardiola continuarà sent un top encara que eliminin el Bayern o encara que els embolics, destitucions i retrets que s'han desencadenat internament al club pel que ha passat a Porto ho acabin engegant en orris. Però del fonamentalisme rebutjo el seu argument sobre les lesions; l'any passat el Madrid va destrossar el Bayern a semifinals quan no tenia aquestes baixes. Futbol és futbol, les lesions i les baixes formes existeixen i són un altre jugador número 12. La perfecció del déu verdader és fer plantilles que les prevegin i organitzar serveis mèdics que les resolguin.
Són legítims els amors i els odis a Pep Guardiola. Però mereixen desdeny tots aquells que no aprecien el que posseeixen, com el privilegi de continuar comptant amb Messi i el grapat de cracs que l'acompanyen, o l'actual projecte del Barça, bo però forçosament diferent del que servien els seus mateixos jugadors en un temps irrepetible que no tornarà.
