Franco, enterrat de cara avall

A Manu Sánchez li ha sortit bé l'estrena d'El último mono (La Sexta). Va aconseguir passar del 9% de share, una heroïcitat tractant-se d'un late show. Va tenir vista: es va fer acompanyar de Jordi Évole, i el va mantenir al plató més d'una hora. ¡Ah! Avui tenir Évole és garantia d'audiència. Anys enrere eren els Estopa. Quan un programa estava necessitat d'audiència convocava el fabulós duo de La raja de tu falda, i pujava automàticament el share. Ara és l'heroi de Salvados el que aconsegueix aquests miracles. La tele funciona segons bufa la brisa dels ídols momentanis. Manu és una criatura molt simpàtica, amb molta mili feta a Canal Sur -des del 2005- i amb una gràcia andalusa, de Dos Hermanas, que li dóna molt de ganxo. L'estructura del seu plató sembla una mica demodé: ell darrere de la seva tauleta, més elevada que el sofà on seu el convidat, i amb incrustació d'un combo musical que no sol aportar res tret de la música en viu, que no és poca cosa. I després els col·laboradors van passant. A casa ens va agradar la dissecció que va fer Manu, davant d'una pissarra, de la Història d'Espanya a través dels seus monarques. Va començar amb Isabel i Ferran («Es van conèixer a Missa i es van agradar») i va rematar amb Franco («Està enterrat de cara avall, per si ressuscita i es posa a furgar que aparegui a Austràlia»), i amb el Rei dimissionari, Joan Carles I («Un Rei que ens ha representat com ningú a nivell mundial: quan s'ha equivocat mai ha tingut problema a abaixar-se els pantalons»). Per ara, a Manu Sánchez l'imperi Atresmedia el deixa a les matinades dels dilluns de La Sexta. Potser és una prova, un test, per veure com funciona, i més tard o més aviat donar-li l'estatus de programa diari. ¡Ahh! Sembla que a partir d'ara l'altre late show de la casa, En el aire, estarà efectivament, i més que mai, en l'aire.

CRISTINA PUIG .- Les raons que ha donat el president de la corporació RTVE sobre l'acomiadament de la periodista Cristina Puig són colossals. Ens il·luminen de manera extraordinària. En particular, el passatge en què es considera intolerable la seva presència perquè: «Es permetia criticar l'empresa per a la qual treballava». ¡Ahh! A més de «desobedient», afegia a la seva personalitat la nefasta xacra de tenir tendència a criticar. Home, aquest comunicat és d'agrair. Ara ja sabem de manera oficial que per treballar de periodista a TVE s'ha d'assumir l'estatus de gosset de drap.