A Evo el disgusten els Felips

L'avui rei Felip VI em mirava estrany, no ho sé, despectivament, potser orgullosament (...). I Felipe González és un home que mirava des de dalt. I cap avall». ¡Ah! La percepció que té Evo Morales respecte dels mandataris de la vella Europa és molt particular. Potser és viva en ell, encara, la síndrome de l'indígena. Fins i tot al seu entrevistador, Jordi Évole, li va dir en un moment donat, assenyalant-se el cap amb el dit: «Canvia el teu xip, canvia la teva mentalitat colonialista». O sigui, que el viatge d'Évole a Bolívia (Salvados, La Sexta), seguint Evo Morales, ens ha permès conèixer una mica no solament la manera de mirar que té aquest president, sinó també la curiosa forma que té de metabolitzar la mirada dels que el miren. «Quina decepció quan el rei Joan Carles va dir allò de '¡Per què no calles...!' ¿I per què hem de callar?, em pregunto». I va afegir que des d'aleshores no ha tornat a aquestes cimeres iberoamericanes: les considera un invent de la monarquia espanyola, i sobretot perquè «no serveixen per a res en absolut». Hi va haver un moment, que crec significatiu: quan Evo es va trobar, fortuïtament, amb el periodista Freddy Mejía Pacheco. Es van saludar amb afecte cordial, però potser un punt fred. I llavors Évole, que no se li va escapar el detall, va tenir una interessant conversa amb Freddy Mejía. Li va explicar que fa 25 anys, en un poblet anomenat San Francisco, ell i set periodistes més van salvar Evo d'una mort segura. «A partir d'aquí, Evo va començar a perfilar-se, nítidament, com a polític (...). Han passat els anys, i jo ja no m'acosto a ell. Hi ha llums i ombres en la seva figura. Ara aquí s'aplica la llei  que el fi justifica els mitjans. Ja és un populista. Com Chávez. El pròxim pas, que espero que no passi, serà el de la demagògia extrema». Intueixo que no li ha sigut còmode a Évole aquest seguiment al president de Bolívia. Hem tingut a casa la impressió que el recel no ha abandonat Evo Morales en cap moment. L'únic instant distès, i molt pintoresc, va ser quan el periodista es va fixar de sobte en un test amb una planteta. Morales li va dir: «És coca. Mengi'n, mastegui la fulla. Jo me la menjo. Amb la fulla de coca es cura els diabètics». I va afegir: «¡Que complexos que sou els europeus! Els teus avis eren grans productors de coca a La Paz. Terratinents». ¡Ah! Évole es va quedar estupefacte. O sigui, el recel presidencial, tamisat d'ironia,  seguia viu.