«Podem però no volem»

Avostè li fa por Podem?» li va preguntar la senyora Campos a Doña Esperanza Aguirre al final del virtuós i completíssim massatge que li va practicar dissabte a la tarda a Qué tiempo tan feliz (T-5). I la famosíssima aspirant a l'alcaldia de Madrid va contestar: «Em fa por, sí, que pogués arribar a ser la primera força política d'Espanya. És que no només volen arribar al Govern ¡és que volen canviar el sistema!». I va afegir: «Jo els diria ¡Podem però no volem!» i no es va poder quedar més temps -el jacuzzi va durar més d'una hora- perquè tenia una cita a les 20.30. Home, el bany va ser gloriós. Jo diria que fins i tot reparador. La senyora Campos es va esforçar a fer-li un bon massatge a la zona del múscul privatitzador («En definitiva, ¡que vostè no és sospitosa de privatitzar els serveis fonamentals!») li deia per tranquil·litzar l'audiència i sobretot intentant reparar sobre la marxa aquest tic muscular de Doña Espe, tan tremendo, i que sempre se li encabrita quan enxampa un hospital públic i no se li calma fins que el dóna en explotació a algun fons privat, perquè faci negoci. L'estratègia del programa ha sigut justificar aquesta fabulosa sessió de propaganda advertint que es tractava d'inaugurar una secció nova. Un nou ingredient que consisteix a portar un famós i fer-li unes fregues revitalitzants sota el títol Las canciones de tu vida. O sigui, un mix entre Esta es su vida i Reina por un día, amb tocs musicals, això sí. Va ser molt entretingut el moment en què Doña Espe va advertir: «M'agrada el soul» i la senyora Campos va respondre: «¡Ah! Li agrada el xou,  que bé». Aquí vam riure molt. També va ser pintoresc el moment en què la senyora Aguirre va explicar una visita a una tiradora de cartes, amiga de la seva mare, que li va treure la carta del Rei de trèvols i li va dir que seria el seu marit, un home de camp, pel tema dels trèvols. ¡Ah! La vident la va encertar: el seu marit, el comte de Bornos, disfruta d'una notable heretat de finques rústiques. I així va anar passant la tarda, amb gran complaença i alegria, fins al punt que Doña Espe es va arrencar a ballar flamenquito quan sonava el tema de Ketama No estamos locos.

Va advertir finalment la senyora Campos que aquest espai de Las canciones de tu vida està obert a tots els polítics. Home, doncs esperem amb fruïció el dia que inviti Pablo Iglesias. Si això passa i li posa aquella cançó de Carlos Puebla, Hasta siempre, comandante, vaticino que trencarà els audímetres.