A l’octubre de 2014, Evo Morales iel seu Moviment al Socialisme(MAS) obtenien un resultat aclaparadora les eleccions generals: 61% del vot (37 punts al segon candidat en primera ronda!), 68% de esconsa la cambra de diputatsi69% al senat.Sis mesos després, el canvi de tendència a les eleccions departamentals i municipals ha estat rotund: els resultats provisionals apunten a que de les deu ciutats principals (les nou capitals departamentals més El Alto, la segona ciutatamb més població de Bolívia, gairebé un milió d’habitants vivint a 4.000 m d’alçada), el MAS únicament ha aconseguit les alcaldies en dues d’elles, Sucre iPotosí, i sense majoria al consell municipal. A més de la pèrdua de Cochabamba y la constant impossibilitat d’assaltar La Paz, especialment dolorosa ha estat la pèrdua de la ciutat de El Alto, bastió del’oficialisme, la gran comunitataymarà, llavor del procés de canvi, on la candidata de la dreta neoliberal, Soledad Chapetón, que amb prou feines entén la llengua aymara, ha escombrat al que fins avui era l’actual alcalde del MAS, Édgar Patana.
A les eleccions departamentals, els resultats obtinguts pel MAS no han estat tan dolents com a les municipals; ha guanyat on guanya sempre (Oruro, Potosíi Cochabamba), se li resisteixen les governacions de sempre (Santa Cruz y Tarija), i s’enfronta a segones voltes a territoris sempre difícils (Chuquisaca y Beni). Malgrat tot, tot això queda enfosquit per la derrota a la governació de La Paz. Possiblement igual de dolorosa que la de la ciutat de El Alto, a ella se li ha d’afegir una important càrrega simbòlica: el guanyador, Félix Patzi,és un dissident, gairebé expulsat, del MAS, aymarà con una marcada càrrega intel•lectual, mentre que la perdedora, Felipa Huanca, era una aposta del president Morales, també aymarà, i representant de les organitzacions indígenes originàries camperoles, amb clara vocació rural.
Per suposat, la premsa opositora s’ha afanyat a parlar de derrota sense pal·liatius, i alguns líders polítics comencen a imaginarla fi de l’hegemonia. Però realment és així? ¿Ha passat alguna cosa significativa en aquests darrers sis mesos que justifiquin aquest canvi de preferència a l’electorat bolivià? Aparentment no, no ha succeïtres, i la figura del president Morales mantéla seva popularitat intacta.
Notícies relacionadesLlavors, per quèaquesta derrotaa les principals ciutats de Bolívia? ¿Qui ha derrotat al MAS, fins ara una maquinària electoral implacable? Realment, l’oposició no es potatorgar el mèrit. Coms’apunta més amunt, el MAS únicament ha obtingut dues alcaldies de las deu ciutats indicades, peròa les vuit restants han guanyat partits diferents (el que també succeeixamb les governacions); sovint partits creats de forma específica para aquestes eleccions, en alguns casos vinculats a moviments ciutadans, en d’altres a tendències autonomistes, en un parell de ciutats partits opositors, ifins i tot partit històrics al límit de la seva desaparició. Partits, tots ells, sense capacitat ni voluntat pera constituir-se com a oposició organitzada al MAS, como es va poder apreciar a les recents eleccions generals. De fet, el MAS ha estat l’únic partitamb presència a tots els municipis, possiblement augmenti el nombre de municipis governats, i ha guanyatàmpliament en el còmput total de vots. Així doncs, es pot afirmar que l’oposició no ha guanyat aquestes eleccions. Però, malgrat tot, és indubtable que alguna cosa ha passat a les grans ciutats.
Possiblement, sigui el propi MAS el responsable d’aquests resultats. A banda de certs casos de corrupció que han afectat a alguns dels seus candidats més significatius (això sí, a una escala molt menor a la que estem acostumats a l’estat espanyol), el problema és d’una manca clara de lideratges locals i, sobretot, d’un projecte urbà poc definit, en contrast amb un projecte país més treballati millor divulgat. La construcció del telefèric de La Paz i El Alto, emblema de la gestió del’actual govern del MAS, ha estat clarament percebut per l’electorat com una simple illadavant la falta de polítiques específiques pera les ciutats. El que ha succeït en aquestes eleccions locals no sembla el presagi de res, però sí que significa una crida d’atenció. I és que el MAS, amb un fort ascendent rural, necessitarà assumir que dues de cada tres persones bolivianes viuen ja a la ciutat, amb les seves problemàtiques pròpies i solucions particulars, si no vol veure’s desconnectat del pols d’una societat cada cop més urbana.
