300.000 persones tenen avui, a l'Amazònia boliviana, les seves cases, terrenys de cultiu o ramat sota l'aigua. Les inundacions més grans en molt temps (difícil de quantificar), han arrasat aquesta regió del país. Naturalment, tertulians, mitjans de comunicació i instàncies governamentals han imputat automàticament el fenomen al canvi climàtic. I així és: la concentració del període de pluges i la creixent intensitat d'aquestes apunten invariablement al canvi climàtic.
No obstant, no es pot oblidar que existeixen altres factors que estan afavorint aquestes inundacions. Un d'ells és l'accelerada i descontrolada desforestació que pateix el país, 3.000 quilòmetres quadrats anuals, gairebé el 10% de la superfície de Catalunya. I un altre, la urbanització espontània en zones relativament inundables, amb una escassa planificació territorial.
Per una altra part, un nou factor s'està obrint pas, de forma encara tímida, per explicar les inundacions: les preses brasileres de Jirau i S. Antonio. Aquestes preses, construïdes precisament amb finançament del Banco Santander, estan situades molt a prop de la frontera amb Bolívia, sobre el riu Madero. I pel riu Madero desaigua tota la conca amazònica boliviana, amb una superfície més gran que la d'Espanya. A més, ja per si mateix es tracta d'una conca de drenatge especialment difícil, ja que en ella hi ha la plana de Moxos, la superfície inundable més gran de tota l'Amazònia. Per tant, es pot intuir que disposar dues preses en aquest riu (més altres dues que estan en camí) no pot sinó dificultar el seu drenatge i incrementar les inundacions aigües amunt; és a dir, a Bolívia.
Notícies relacionadesEncara que més que intuïció, es pot parlar pràcticament de certesa; algunes oenagés i institucions vinculades a la universitat han realitzat modelitzacions hidràuliques i estudis de dinàmica fluvial, que en tots els casos mostren un augment de les inundacions com a conseqüència de la construcció de les preses. La teoria és relativament senzilla: les preses redueixen el pendent del riu, i per tant la seva velocitat. Així, per transportar la mateixa quantitat d'aigua, el mateix cabal, el riu necessita augmentar la seva altura i, conseqüentment, augmentar la superfície inundada. Tot això agreujat per l'augment de sedimentació en el fons del riu, a causa de la pèrdua de velocitat, cosa que al seu torn exigeix que el riu augmenti més la seva cota… un cercle viciós. Potser en els nostres rius peninsulars l'efecte no sigui tan notable, però en els cabalosos i plans rius amazònics l'efecte es pot notar, i de fet es nota, a centenars de quilòmetres aigües amunt de les preses.
Fa una setmana, el govern de Bolívia ordenava que es realitzés una investigació sobre els efectes d'aquestes preses en les actuals inundacions. Una mica tard. Les preses ja estan allà, torbinant tot el que poden en benefici del capitalisme amazònic. Els estudis, concloents, que al seu dia es van elaborar sobre els efectes de la construcció de les preses van ser obviats i menystinguts, i els interessos energètics del Brasil no van tenir cap problema a prevaler sobre els interessos de la població amazònica boliviana, bàsicament centrats en la seva subsistència. Naturalment que el canvi climàtic també està darrere d'aquestes inundacions, però ha trobat grans col·laboradors en la gola energètica del Brasil i la indiferència de Bolívia davant les veus que avisaven dels impactes de les preses.
