«El vi parla»

En la quietud fresca i ombrívola dels cellers de Sagrillas, Carles Canut li deixa anar a la família Alcántara: «El vi parla, només l'has de saber escoltar». ¡Ahh! A casa hem tingut una alegria gran al veure Canut incrustat, encara que només sigui puntualment, a Cuéntame... (TVE-1). És un actor extraordinari. Fa molts, molts anys, que el meu canari flauta Papitu i un servidor el seguim amb devoció i entusiasme. Encara recordem la seva genial interpretació del personatge Arthur Birling, a l'obra Llama un inspector. Tots els que es van acostar al Teatre Goya de Barcelona, i a Madrid al Teatro de La Latina, van poder comprovar que Canut era l'ànima indiscutible d'aquella excel·lent revisió de l'obra de Priestley. A Cuéntame... té poc paper. Diàleg escàs. Una frase aquí, una altra allà... És molt difícil construir un personatge amb un guió tan gasiu, on només donen corda als consagrats Imanol Arias i Ana Duato. Però malgrat aquesta dificultat Canut, així que apareix, omple amb potència la pantalla. Interpreta un experimentat enòleg, i gràcies a la seva saviesa salva la producció i els treu un vi deliciós, amb molta personalitat. No està passant un bon moment d'audiència, aquesta temporada de Cuéntame... Malgrat que la trama ha girat cap al costumisme, fins i tot cap al culebró, segueix sent una telesèrie molt notable. Amb un quadro d'intèrprets de gran qualitat. Però aquest any, cada dijous han hagut d'enfrontar-se a la ratomàquia GH VIP, de Tele 5. ¡Ahhh! Això és com allò que va dir Felip II després de la desfeta de l'Armada Invencible: «Jo no he enviat les meves naus a lluitar contra els elements». Efectivament, Belén Esteban és un element tan temible com bàrbar.

DAVID BERIAIN.- Aquest routier ens està acostant ara punts sorprenents del continent sud-americà a través del canal Discovery Max. Ha sigut lluminós el seu viatge a l'Amazònia, i el seu retrat sobre el desastre de la massiva tala d'arbres. Primer va estar amb un humil supervivent d'aquest drama ecològic, un modest talador. És veritat que ens va entristir veure com queia un majestuós exemplar de ceiba, de 50 metres d'altura i 300 anys d'antiguitat. Però aquest modest llenyataire tala a una escala molt humana: només 20 arbres al mes. No és un depredador. Els canalles són els de les indústries que vam veure després, més avall. Els que aniquilen, arrasen, centenars d'arbres al dia, i es queden tan amples.