Ficció dels EUA

Quan les autoritats dels EUA, a la primera meitat del segle XX, van descobrir l'enorme potencial d'un invent recent, anomenat televisió, es van afanyar a redactar una legislació que va separar radicalment les tasques de la producció de les dels emissors, amb l'objectiu d'impedir que ningú s'apropiés en exclusiva d'un mitjà tan rellevant. Així, les lleis van establir que els que produïssin continguts, els estudis, no podien ser propietaris de les cadenes, i que aquestes no podien produir. Encara que amb l'arribada del cable i la fragmentació de les audiències aquestes premisses es van canviar i avui dia tothom fa de tot i forma part dels mateixos conglomerats multimèdia, aquella separació de tasques està en la base del domini que la producció audiovisual dels EUA i els seus canals de distribució van aconseguir des dels inicis i continuen mantenint avui dia: va possibilitar la creació d'un fortíssim sector dedicat en exclusiva a la producció de continguts i a la seva venda per tot el món. Encara que molt més disseminat que llavors, el Hollywood actual segueix sent la gran fàbrica de la ficció mundial, i per això analitzar el que passa en la indústria dels EUA és un bon mitjà per veure com estan les coses en general i quins els exemples cal seguir .

La temporada 2014-15 va començar en el llunyà setembre amb excel·lents notícies per a la tele en obert: per primera vegada en molts anys, les audiències de les estrenes van millorar els resultats de les premieres de temporades anteriors. No està gens malament en l'època de l'streaming i la dada demostra que la TV en obert encara gaudeix d'una enorme capacitat a l'hora de presentar noves marques al mercat. L'ABC, canal de Disney, va llançar l'èxit del curs, Com defensar un assassí, de la gran Shonda Rhimes. La CBS, de Paramount, es va atrevir a canviar de dia el seu vaixell insígnia, The Big Bang Theory, i va seguir funcionant, igual que ho feien els seus nous drames, entre els quals destaca Madam Secretary. La NBC, la cadena de Cheers, Frazier, Seinfeld, Friends..., que després de finalitzar totes aquestes grans sèries havia viscut gairebé una dècada de desastres, el 2014 es va recuperar amb sèries com The Blacklist, i aquesta temporada va demostrar que el seu retorn a l'èxit no era casual, encara que segueix sense trobar comèdies com les que va tenir en el seu gloriós passat. La Fox, després d'una campanya de màrqueting brutal, va llançar Gotham i li va anar bé, encara que és l'únic canal que perd audiència respecte al 2013. Els mesos posteriors a les estrenes van confirmar les primeres impressions pel que fa a quins programes continuarien i també que aquesta temporada no deixarà cap nova sèrie a l'olimp de les més grans. Ara com ara, ja se sap que al finalitzar la temporada hi haurà 58 finals o cancel·lacions de sèries, cosa que demostra l'alta productivitat de la factoria i com és de complicat fer-se un lloc entre tanta oferta. Si es vol explicar per què la ficció dels EUA domina el món audiovisual, trobem les dues principals raons: competència al màxim i diversitat del producte. No és exactament una loteria, però és cert que com més s'aposta més possibilitats hi ha d'encertar-la. I ningú aposta tant com ells.