¿Gos o mòbil?

En poc més de quaranta anys, el millor amic de l'home ha passat a ser el mòbil i no el gos i, si badem, els factors podrien alternar-se aviat i nosaltres acabar sent els gossos dels mòbils. De moment, hi ha gairebé el mateix nombre de cel·lulars que persones al món: 6.800 milions i la xifra va en augment. Poques són les escenes que podem contemplar sense veure un smartphone al nostre voltant.

Caps cots, somrients o no, mirant extasiats una pantalleta que entaula comunicació amb el dit índex de la mà esquerra o dreta. Cares, amb auriculars a les orelles, de mirada perduda i parlant a l'aire. Resulta difícil de creure que tot comencés el 3 d'abril de 1973; quan un directiu de la companyia Motorola, Martin Cooper, va fer la primera trucada des d'un telèfon TAV portàtil des de la Sisena Avinguda de Nova York al seu principal rival en el sector. Va ser el primer a aconseguir-ho, però quedava un camí per recórrer. El prehistòric aparell pesava poc menys d'un quilo, tenia dimensions de totxo, es transportava en una maleta i costava prop de 700.000 pessetes. A Espanya, els primers usuaris van ser Adolfo Suárez, el rei Joan Carles i tot just mil privilegiats. Hauria de passar gairebé una dècada perquè el gran públic pogués disfrutar de la telefonia mòbil. Gràcies a ella, hem viscut moments memorables en la nostra vida, missatges que quedaran en la nostra memòria com el mític «Passa-ho» o «Luis. Sigues fort» o que un polític, Toni Cantó, llanci la possibilitat que els seus votants plantegin alternatives via WhatsApp. Però no tot són avantatges. Ara com ara hem arribat a tenir tanta dependència malaltissa de l'aparell -nomofòbia- que activa la nostra compulsivitat i ens aïlla a cop d'un sol clic de l'exterior. I com que es tracta de reblar el clau, en el negoci de les apps, ja tens FaceUp, una aplicació que calcula el teu grau d'addicció a l'aparell per evitar el Phubbing: relegar qui ens acompanya i prestar més atenció al dispositiu mòbil.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

Estem davant un aparell que ha canviat la nostra forma de viure i relacionar-nos: estem comunicats, localitzats i emmagatzemats per ell, cosa que distorsiona la nostra esfera de privacitat amb la vella promesa que tots comprem del confort i la comoditat.

A propòsit de l'MWC

Des de dilluns passat, Barcelona alberga la desena edició de l'MWC -Mobile World Congress- i l'expectació és màxima per conèixer els grans èxits de la indústria. The edge of innovation -L'era de la innovació- és el lema elegit per a aquest any i sobre aquestes línies reflexiono, a manera compartida, si el que hem aconseguit, o el que hem comprat, ha sigut i és una innovació o una involució del nostre confort i comoditat. Jo segueixo preferint el gos que el mòbil ¿I tu?