Conseqüències de la crisi d'Estat
Grècia, lliçons de la ultradreta
El laboratori hel·lè genera ultres duals, uns de pragmàtics i governamentals i altres d'esquadristes
«Quan torni a Grècia em trobaré un país on el tercer partit és nazi», va manifestar el ministre Iannis Varufakis a Berlín. Va al·ludir així a Alba Daurada (AD), la formació neofeixista, amb 17 escons, a gran distància dels 149 de Syriza i els 76 de Nova Democràcia (ND). ¿Com s'ha arribat a aquesta situació? Analitzar-ho és de gran interès perquè avui Grècia és un laboratori de la ultradreta que ofereix tres lliçons.
La primera és que les seves formacions no sorgeixen pel mer impacte de la crisi econòmica. Recordem que a l'acabar la dictadura dels coronels el 1974, aquest sector ideològic es va convertir en marginal després de conèixer una breu presència al parlament. Però hi va retornar abans del crac del 2008, quan en els comicis europeus del 2004 el partit Alerta Popular Ortodoxa (LAOS) va obtenir un escó i en els legislatius del 2007 en va aconseguir 10 amb el 3,8% dels vots. Aquesta opció, que lidera George Karatzaferis (procedent de ND), exalta «la nació, el poble grec, la fe, la història i la identitat cultural», defensa la «sobirania popular» contra el bipartidisme i emet un discurs xenòfob.
¿Per què va emergir LAOS? Per diversos factors, segons el politòleg Andreas Pantazopoulos. Per una part, perquè es va desfermar un fort nacionalisme al crear-se el 1991 la República de Macedònia (el seu nom va crear un problema d'identitat a Grècia), van arribar nombrosos estrangers (albanesos sobretot) i un incident per l'illot d'Ímia va tensar les relacions amb Turquia el 1996. Per una altra, perquè van sorgir protestes contra una reforma socialista de les pensions el 2001 i, a més, ND es va voler desdretanitzar i guanyar vots centristes. Per últim, el 2000 va tenir lloc una massiva mobilització ortodoxa per impedir que la religió deixés de constar al DNI i evitar així discriminacions. La interacció d'aquests fets va oferir un espai a LAOS, el líder del qual era el polític que estava més ben valorat l'octubre del 2011.
La segona lliçó és que la ultradreta pot passar ràpidament d'encarnar la protesta a asseure's al govern. LAOS, que va combinar el seu discurs radical amb el pragmatisme, el novembre del 2011 es va integrar en un govern de ND i el PASOK que seguia pautes de la troica. Al fer-ho, va desagradar als seus electors i, tot i deixar l'Executiu el febrer del 2012, en els comicis de maig d'aquell any va esdevenir extraparlamentari.
El seu buit el va ocupar Grecs Independents (ANEL), força dirigida per Panos Kammenos (també procedent de ND), de caràcter igualment nacionalista i xenòfob, però oposada frontalment al rescat. En les eleccions del maig en què LAOS es va enfonsar va obtenir el 10,5% de vots (33 escons) i en les celebrades aquest gener, el 4,7% (13). Ara ANEL governa amb Syriza i pretén renegociar el deute. D'aquesta manera, a Grècia s'han succeït dos partits d'extrema dreta que han combinat maximalisme ideològic i realisme polític.
La tercera i última lliçó és que la crisi pot impulsar una extrema dreta periclitada a Europa occidental, com acredita Alba Daurada. Fundada el 1983 pel seu actual líder Nikos Michaloliakos, aquesta formació va ser marginal durant un quart de segle. No obstant, el 2008 va iniciar una estratègia d'implantació al districte sisè d'Atenes, d'elevada immigració: va mantenir una presència al carrer que va conjuntar violència i «treball social», amb repartiments d'aliments «només a grecs» o protecció d'estil mafiós. En els comicis locals del 2010 va captar el 5,3% de vots i Michaloliakos va ser elegit regidor. La crisi, doncs, va activar el seu creixement: el maig del 2012 va captar el 7% de vots, va saltar a 9,4% en les europees del 2014 i en les últimes n'ha aconseguit el 6,3%. Això demostra la fidelitat del seu electorat, ja que la cúpula d'AD està empresonada per diversos delictes, com l'assassinat del raper antifeixista Pavlos Fyssas. En definitiva, quan els partits neofeixistes violents estaven eradicats d'Europa occidental, la crisi hel·lena n'ha situat un a les institucions.
Notícies relacionadesL'enfonsament econòmic, doncs, actua a Grècia com un ariet polític. Així, el seu govern de coalició a favor del rescat del 2012 que va incloure LAOS ha donat pas a un altre de Syriza i ANEL crític amb el rescat. Si la nova aposta fracassa, els seus beneficiaris a les urnes poden ser -entre altres opcions- partits arcaics i euròfobs com el comunista (KKE) o AD. Per ara, i això és el que crida més l'atenció, el laboratori polític hel·lè ha generat una ultradreta dual: una de perfil pragmàtic i governamental (LAOS i ANEL); i una altra d'esquadrista i nostàlgica, que sembla haver tornat del passat per quedar-se. Davant aquest escenari és possible plantejar-se fins a quin punt Grècia és una excepció o pot marcar un camí a seguir per altres països.
Historiador.
