Tribuna
¡Ara sí que toca la llei electoral!
La ponència parlamentària que elabora la llei electoral catalana es reuneix avui per avançar en la redacció d'aquesta norma, pendent des de fa 35 anys. El model electoral segueix sent el principal obstacle.
Aquest 20 de març es compliran 35 anys de les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des de la recuperació de la democràcia. Des de llavors s'han celebrat eleccions en onze ocasions, fins i tot ja s'ha anunciat la dotzena convocatòria. Durant aquests 35 anys els catalans i les catalanes hem elegit la nostra representació sense una llei electoral pròpia.
La llei electoral és una de les peces clau de l'arquitectura de la democràcia, però a Catalunya hem bastit el nostre edifici institucional amb una llei prestada. Després de 35 anys del que podríem anomenar interinitat legislativa tothom coincideix en que cal una llei electoral pròpia, i resulta evident que la llei que hem de fer ara no és la mateixa que hauríem fet el 1.980.
Ja fa molts mesos que els Socialistes hem fet pública la nostra proposta, una proposta que té dos elements centrals que pensem que poden constituir una notable millora de la qualitat de la nostra democràcia. El primer és incrementar la representativitat, de manera que s'iguali el valor dels vots, amb independència del territori en el qual s'emeten. I, el segon, però no menys important, és apropar els representants als representats.
Per tal de donar resposta a aquest segon principi, els socialistes plantegem l'elecció directa, com a diputats de districte, d'una part dels diputats i diputades. Així, cada ciutadà o ciutadana del país coneixerà la persona que el representa al Parlament. Però també es garantiria la representació adequada de cada territori a la Cambra.
L'actual sistema electoral presenta un dèficit evident en la proporcionalitat. L'exemple més clar l'ha repetit sovint el Primer Secretari del PSC, Miquel Iceta. Es tracta de dos municipis veïns de la comarca del Berguedà: Gósol i Saldes. Els vots del primer municipi valen més del doble que els del segon, només perquè Gósol és a la província de Lleida, on per elegir un diputat calen 20.878 vots, mentre que Saldes pertany a la demarcació de Barcelona, on, per obtenir un escó en calen 47.551.
Notícies relacionadesResulta paradoxal que aquells que més parlen d'eleccions plebiscitàries siguin els que s'oposen al principi bàsic de que tots els vots ha de valdre el mateix, independentment d'on s'emeten. La nova llei ha de permetre reparar l'anomalia actual que permet que el partit que rep més vots no sigui sempre el que té més escons.
Ara no ens podem quedar a mitges, no valen pedaços. La ciutadania no vol un succedani, ens demanda una llei completa per a fer front a una de les mancances del nostre bastiment cívic i que, alhora, aprofundeixi radicalment en el nostre model democràtic. La societat catalana ens ho exigeix, i per això els Socialistes creiem fermament en que cal un ampli acord polític que permeti disposar d'una llei electoral amb la qual el vot de cada persona valgui el mateix i amb la que la ciutadania pugui demanar comptes als diputats i diputades que els han de representar.
