Codificar el que som

El primer programa electoral d'un partit catalanista, al voltant de l'any 1900, esmentava quatre necessitats polítiques de primer ordre: la Diputació catalana única, les concessions competencials en temes de llengua, un concert econòmic com el del País Basc i la codificació del dret Civil català.

Cap d'aquests aspectes és purament simbòlic: ni el finançament (evidentment), ni la unificació política per descomptat, ni la recuperació de la llengua... ni tampoc el dret propi. Aquest ja era en el seu moment, i també és ara, un tema pràctic. Útil. Amb incidència rellevant, quasi diria que greu, transcendental en tot cas, en el dia a dia de les persones. Recuperar i codificar el dret Civil català és una tasca que va plantejar el primer catalanisme no per enyorances identitàries, sinó per incidir en la realitat. Per a adaptar les nostres lleis a una manera de fer i de conviure, la catalana, que és una manera de fer i de conviure genuïna i molt diferenciada. De vegades no ens n'adonem, però vivim com vivim, en bona part, perquè tenim aquest dret propi.

¿Com es determina un domicili familiar? ¿O la cura dels fills? I el matrimoni, ¿quines disposicions generals el regulen? Quan la gent té un fill, també acostuma a desconèixer que els drets i deures envers el fill es regulen per aquesta legislació autòctona. ¿I quines normes regulen les fundacions i les associacions del nostre país? ¿O com es pot fer un testament, o qui pot heretar? ¿Quines normes regeixen la propietat, o les relacions entre els veïns, quins drets i deures tenim pel fet de viure en una comunitat? I una compravenda, que és un contracte que fem cada dia quan demanem un diari al quiosc (i també quan comprem un immoble), ¿per quina llei es regeix? Tot això no ho trobaran, a Catalunya, en el text únic i tancat del Codi Civil espanyol: sinó que per necessitat hauran d'acudir als llibres (o calaixos temàtics) de dret Civil català.

Doncs bé: ens pertoca anunciar que hem completat la codificació d'aquest dret. Que hem culminat la tasca fixada fa dos segles i que condiciona de forma intensa la nostra convivència en el dia a dia. Superat ja el sistema de compilació, de mera recopilació de lleis anteriors, ara hem culminat un procés codificador: és a dir, que també ha implicat modificació, desenvolupament i creixement legislatiu. Amb la culminació de l'últim Llibre, el sisè, podem ja dir que hem completat el Codi Civil de Catalunya.

Això significa que les persones, les empreses, les entitats, els governs, els advocats i juristes, els legisladors, tothom, ja sap on dirigir-se per saber quines són les normes de convivència privada aplicables en el nostre territori. I evidentment que al darrere hi ha arrels històriques, perquè fa molts segles (com a mínim des del segle XII) que Catalunya té un dret civil propi que reflecteix la nostra mentalitat i la nostra manera d'entendre el món: però és que, a més, això ens condiciona la vida pràctica. La vida real. No hem fet una tasca historicista: hem fet una tasca històrica, això sí, però per a la seva aplicació en la nostra vida quotidiana. Al capdavall el que hem codificat són usos, costums, pràctiques, és a dir: la vida. Són els nostres usos, els d'abans i els d'ara, evidentment actualitzats: és a dir, hem codificat allò que fem. Allò que som.

Notícies relacionades

Ara és temps de la infància

No pactaràs

Tant d'arrelament ha tingut i té en el nostre país el dret civil propi, que fins i tot els Decrets de Nova Planta es van veure obligats a mantenir-lo i respectar-lo (tot i que varen prohibir modificar-lo i legislar de nou sobre aquest). Per tant, ser com som i fer les coses com les fem no és només un tema de llengua o de bandera o d'identitat, que també, sinó molt especialment una forma de conviure. Que des d'ara queda recollida, completada i definitivament oficialitzada. Amb això no entra en vigor, doncs, cap treball de recerca: entra en vigor el nostre codi propi de conducta. La nostra visió del món.

Tenim al davant un Codi civil modern, del segle XXI, a l'alçada dels millors i més innovadors d'Europa, dirigit a dotar d'eines àgils i actuals tant les persones en particular com els operadors jurídics, que són els que amb més assiduïtat en fan ús. Amb l'aprovació del Llibre sisè, arribem per fi a la completesa del nostre ordenament jurídic civil: tota una Estructura d'Estat, tractant-se de normativa pròpia que regula les relacions de dret privat. És a dir, les que fem servir més freqüentment al llarg de la nostra vida. Les que ens defineixen a cadascun de nosaltres, a vostè i a mi també. Perquè de vegades és fent les coses de cada dia, i sent com s'és, que s'arriba a fer història.