Petit observatori
El petit art d'articular
El lector em perdonarà si en aquest article m'he decidit a parlar d'articles. Però, després de repassar-ne uns quants de publicats ja fa temps, reunits en un llibre, he descobert que no sé exactament quants articles he escrit i he publicat. L'única referència segura és que el meu primer article aparegut a la premsa es remunta-¡valga'm Déu!- al temps en què jo tenia 22 anys.
Tractava sobre Guimerà i perquè s'havia convocat un premi. Vaig fer tres còpies del meu text, i les vaig enviar a tres diaris. El Correo Catalán el va publicar sense avisar-me. Va ser premiat i en vaig publicar uns quants més. I una sèrie de reportatges. Fins que vaig entrar en la regularitat d'un article setmanal a Destino. I no vaig trigar a entrar en el mecanisme apassionat de l'article diari, primer a l'Avui i després -i fins ara- a EL PERIÓDICO.
No he fet càlculs exactes, però arribant als 88 anys em sembla que em falta poc per poder dir que fa uns 40 anys que publico un article cada dia. Ara excepte els dilluns. Si no m'equivoco, això vol dir molts milers d'articles.
I amic com sóc d'explorar paraules, penso que article pot ser un diminutiu d'art, i ja és sabut que un diminutiu expressa modèstia. Un cotxet i no un cotxàs. Un monticle i no una muntanya. O sigui, que ja m'agrada haver dedicat moltes hores a la meva vida a practicar un art petit.
Amb l'esperança, això sí, que allò que he pensat i allò que he escrit hagi estat, i encara estigui, correctament articulat. Diu el diccionari que una articulació és la unió mòbil de dues parts o dues peces d'una màquina o instrument. M'agrada això d'una unió mòbil. Una articulació és el contrari d'una unió fixa, d'una rigidesa. L'articulació consisteix que dos elements «col·laborin en un joc determinat».
Em sembla perfecte. Entre l'escriptor i el lector convé que hi hagi aquest joc compartit per tal que el mecanisme funcioni. Si no és així, es pot dir que un text es troba in articulo mortis.
