Detencions i el final d'ETA

2
Es llegeix en minuts

L'operació portada a terme ahir per la Guàrdia Civil, per ordre del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, que ha suposat la detenció de 16 persones (12 advocats) ens recorda que la tràgica carpeta etarra segueix sense tancar. Més de tres anys després que la banda comuniqués que posava fi a la violència, Espanya s'ha tret de sobre l'amarg degoteig de morts, però encara no ha aconseguit liquidar una ferida oberta durant més de 40 anys. Aclaparats per més d'una dècada de barbàrie gihadista mundial i amb la tragèdia de París a la retina i el cor, ens costa recordar que fins fa molt poc patíem la nostra barbàrie autòctona. No hi ha dubte que en el combat contra ETA l'Estat de dret n'ha sortit vencedor sense pal·liatius. La banda terrorista no va aconseguir cap dels seus objectius. La força dels fets -amb la determinant acció policial- i la condemna majoritària de la societat, en especial la basca, van portar la mateixa esquerra radical a desmarcar-se de mica en mica de la violència.

Derrotat el terrorisme, hem entrat en una fase més subtil, que és la de posar punt final a l'entramat violent. És cert que la banda no ha fet passos decidits de dissolució i la seva cerimònia d'entrega d'armes el febrer de l'any passat va ser un esperpent, però també ho és que el Govern del PP no ha fet cap pas per tancar aquest capítol. La via Nanclares de reinserció individual, prèvia al final de l'activitat terrorista, és l'únic camí establert. Ni tan sols s'ha fet el gest d'acostar els presos (ara en queden 450) a presons del País Basc i Navarra, com dissabte reclamava una multitud a Bilbao, i Rajoy no ha fet cas de les propostes del Govern basc. En aquest context es dóna l'operació d'ahir que, independentment dels delictes que es puguin atribuir als detinguts -la majoria advocats, recordem-ho-, no sembla que sigui la manera més apropiada d'encarrilar aquest final. I més si tenim en compte que ahir mateix es va haver de suspendre un gran judici contra 35 persones acusades de pertànyer a ETA perquè alguns dels defensors estaven entre els detinguts. Si fa un any una altra operació contra advocats de presos portava el nom d'Escac, és eloqüent que la d'ahir fos batejada com a Mat. No és gens clar que aquest sigui el llenguatge i la mentalitat que a aquestes altures hagin de predominar.