El seu mercat és el món

Encara que al món només hi ha un Silicon Valley, Barcelona està sabent situar-se com a bressol i pol d'atracció de start-ups (empreses de nova creació) tecnològiques de tota mena. La ciutat combina talent local i internacional, qualitat de vida, inversors i renom internacional, un còctel ideal per competir d'igual a igual amb ciutats com Berlín, Londres o Tel Aviv, que fa anys que han fet els deures en el camp de l'emprenedoria tecnològica. Però la ciutat catalana vol ser més, i encara que els reptes i deures pendents encara són múltiples, es tracta d'una carrera de fons on l'important no és el curt termini, sinó el futur. Empreses nascudes del no-res a Catalunya com Edreams, Wuaki.tv, Trovit, Social Point o Akamon triomfen arreu del món, i moltes són les firmes que es van fent un espai al mercat, amb projectes innovadors, talent de sobres i idees sorprenents. Però no sempre és fàcil donar el gran salt -del mercat local a l'internacional-, a vegades perquè no es troba el capital necessari o perquè el vertigen domina els emprenedors. ¿Quin camí s'ha d'escollir perquè una start-up pugui triomfar internacionalment?

ELS INICIS

Tenir una bona idea, tenir un bon equip

Jaume Ferré és conseller delegat de Geenapp, una plataforma de promoció d'apps que recull totes les promocions d'aplicacions del món i que paga a aquells que generen instal·lacions. «Vam néixer internacionals per definició. No té sentit que una companyia com la nostra no pensi internacionalment: el nostre primer mercat és l'Índia, els EUA, el Regne Unit, Mèxic...», assegura aquest emprenedor. La seva firma té clients d'arreu del món, però no només perquè el seu projecte sigui escalable, sinó perquè cada vegada que ha incorporat un mercat nou s'ha «preparat per a això». «Ara hem decidit desenvolupar el Japó. És un mercat totalment diferent, i per això mateix hem hagut d'incorporar una persona japonesa per gestionar el projecte», posa com a exemple. Si no, les dificultats es poden presentar i complicar-ho tot. Una altra de les claus que destaca: el talent. «És el més difícil per a una companyia. ¿Com es fa? No hi ha una fórmula escrita, i cada cultura funciona de manera diferent. Però Barcelona té un gran avantatge: aquí hi ha talent de tots els països del món», explica.

VisualNACert és una altra de les start-ups del moment. Fundada per les germanes Lucía i Mercedes Iborra, va guanyar la Wayra Week de Madrid el mes de juliol passat gràcies al seu projecte de millora del sector agroalimentari. «El nostre producte és un software SAS per al sector agroalimentari que ajuda a l'administració i presentació de totes les dades que ha d'usar una empresa o cooperativa per explotar una finca. Presentem totes aquestes dades de manera visual, amb l'objectiu d'ajudar l'empresa en la millora de la recol·lecció, la qualitat, etcètera», explica Lucía Iborra. Aquest Google Maps de l'agricultura busca «canviar el sector perquè sigui més rendible», atès que «els preus no evolucionen i s'han d'optimitzar els recursos».

«Quan vam crear aquest projecte relacionat amb el món de les TIC vam pensar que fos un projecte global, internacional, que ajudés a millorar l'agricultura de qualsevol país. Espanya és important, però som globals, i en el nostre cas vam analitzar quin era el nostre mercat potencial. El 75% dels nostres possibles clients els trobem a Europa i també al continent americà», afegeix Lucía, que especifica que van anar a Xile a la recerca de clients i que han obert una oficina als Estats Units per treballar el mercat. En tan sols un any de comercialització, tenen clients a Espanya, Xile, els Estats Units i Austràlia, i estan a punt de tancar nous contractes a Colòmbia i Argentina.

Lucía coincideix amb Ferré a l'hora de pensar que aconseguir el millor equip és «bàsic» per poder fer el gran salt. «Ens hem envoltat de persones que a nivell tecnològic, vendes, etc. ens ajuden a fer que el projecte sigui una realitat i creixi mes rere mes. L'equip és clau», postil·la la directiva.

Però a més a més dels millors, la firma necessita capital per a la seva expansió. «Ara mateix, estem tancant una ronda de finançament. Notem que els possibles inversors cada vegada més no només es fixen en els números, sinó que miren d'entendre molts altres aspectes, la feina, el projecte...», assenyala. És en aquest moment en què el peix es mossega la cua: els emprenedors necessiten capital per créixer ràpidament, i els inversors, projectes interessants que els permetin obtenir retorn.

EL FINANÇAMENT

Multidisciplinari

i multicultural

«A Barcelona, el tema de les start-ups ha millorat molt», explica Christopher Pommerening, cofundador d'Active Venture Partners, un fons que ja ha realitzat 25 inversions en companyies tecnològiques d'entre mig milió i 5 milions d'euros, i que assegura que el 2015 «gairebé la totalitat de les inversions» es destinaran a empreses del sector del mòbil.

Segons Pommerening, els emprenedors de Barcelona estan entenent cada vegada més les claus de l'èxit: «La majoria d'equips han de tenir fundadors multidisciplinaris, i en molts casos, de diferents cultures. Des del començament, la cultura que s'estableix és en anglès. I ja no miren els límits a Aragó, Andorra o Portugal, sinó que tenen productes capaços de competir a tot el món», destaca. Això està provocant que «inversors d'arreu del món estiguin disposats a invertir en firmes d'aquí».

És el cas d'Andrey Kostiuk, director de Taurus Aurum Real Estate Investment Fund Limited. El fons s'ha instal·lat a Barcelona a la recerca de projectes i, segons Kostiuk, estan «sorpresos» de la qualitat de bones start-ups que han trobat. «Ja hem tancat quatre inversions i n'estem negociant dues més. Quan vam arribar pensàvem que només trobaríem un o dos projectes interessants», relata.

Kostiuk pensa que abans era molt més difícil aspirar que el mercat objectiu d'una empresa fos tot el món, però que ara això és possible. «Al capdavall, tots mirem les mateixes pel·lícules, escoltem la mateixa música...», posa com a exemple. Ells volen invertir, trobar els millors projectes i ajudar-los a fer el salt, però es troben amb dues grans barreres. Per un costat, hi ha països que dificulten que fons estrangers inverteixin en les seves firmes, cosa que a la llarga perjudica tot l'ecosistema local. Per l'altre, i més important, les barreres culturals. «Fons i empreses han de saber que la gent té maneres de fer i pensar diferents. També és important per a tots entendre que cada cultura té la seva forma de fer negocis, i que no és el mateix fer negocis a Espanya que fer-ho als Estats Units o a la Xina i a l'Índia», recorda. En tot cas, sí que hi ha un element comú, l'idioma que s'usarà: l'anglès.

«Els recursos financers són clau per evitar que a les start-ups els passi l'oportunitat de tenir èxit. Han de ser extremadament ràpides en l'execució, ser capaces de pivotar -realitzar canvis ràpids en el seu model, objectiu, producte...-, perquè a vegades, si no ho fan, vindrà un altre amb més recursos i se les menjarà», afegeix Rodrigo Martínez, inversor tecnològic en fase inicial de Point Nine Capital. Un altre dels aspectes que tenen molt en compte els fons a l'hora d'invertir és el nivell de compromís dels emprenedors. «L'equip d'emprenedors ha d'estar disposat a moure's als Estats Units si és que arriba la gran oportunitat», afegeix.

LES DIFICULTATS

Capital necessari

i 'exit tax'

Notícies relacionades

Plorar de pena

Les incògnites del 12M

Les start-ups tenen bons projectes i moltes vegades es troben amb els inversors. Però la relació no sempre ha de ser perfecta. «La meva experiència és que el capital és capital i punt, mirarà pels seus interessos. Sí, hi ha fons que poden aportar una mica més que diners, però al final el que busquen és rendibilitat, i no és criticable», explica Ferré.

Moltes start-ups, a més a més, s'enfronten a la pregunta màgica: ¿quants diners es necessiten per internacionalitzar el negoci? I aquest és un dels moments clau de l'èxit de la firma, segons Martínez: «En general, hi ha poc finançament a Espanya. Això fa que els emprenedors es posin milions de barreres que els fan ser més lents, més ineficients. Necessiten més ambició a l'hora d'anar a demanar diners, i si no és a Espanya, que se'n vagin fora del país», explica. Això sí, sense desmesura: «Als Estats Units passa el contrari... algunes vegades es donen tants diners per una simple idea, que tot se'n va en orris», recorda Kostiuk. On coincideixen tots, tant emprenedors com inversors, és que hi ha un tema que preocupa, i molt: Hisenda va aprovar una exit tax per als rics, però que acaba perjudicant els possibles inversors. «A la llarga pot implicar que moltes start-ups es quedin pel camí», denuncia Ferré. «No té cap sentit. En països com Irlanda o Estònia es fomenten les start-ups, no se'ls posen dificultats», acaba dient Martínez.