Peccata minuta
Biblioteca amb jardí
Els nens de Sant Idefons ja han cantat tres dels principals premis d'aquestes festes fredes: la castellana nit de Nadal, amb els seus peces en el río, l'americà Nadal i el catalaníssim post festum, festum (no pestum) de Sant Esteve, llicència laboral que, històricament, responia a la necessitat de poder tornar a casa a peu després de celebrar al mas pairal familiar el naixement de Crist. I com que la nit, la neu i la panxa plena eren enemics del viatge, els nostres avantpassats es van atorgar un dia d'assumptes propis. Celebrarem demà el discret dia dels Sants Innocents, commemoració de la matança de tots els menors de 2 anys nascuts a Betlem, ordenada pel rei Herodes per desfer-se del messies. Si Herodes s'hagués sortit amb la seva, ni Nadal ni Reis ni Setmana Santa ni res de res, i segurament hauríem hagut d'inventar algú de qui tenir por, algú a qui resar i celebrar amb galets i carn d'olla, perquè això del cel encara imposa molt.
Als meus carrers infantils vaig veure més d'un innocent amb la llufa enganxada al gavany davant la cruel sorna dels vianants, i confesso haver estat víctima i botxí d'aquesta humiliant tradició de siluetes de paper de diari. Premsa, ràdio i televisió s'adornaven també amb falses notícies (la demolició de la Sagrada Família, el riu de la Diagonal...) per provocar l'ingenu gaudi dels ciutadans.
A canvi d'un vot
Notícies relacionadesAprenc del diccionari que innocent significa «lliure de culpa», però també «càndid, sense malícia, fàcil d'enganyar», i em pregunto, en plena contradicció semàntica, quantíssims culpables són declarats lliures de culpa davant l'innocent acatament de molta gent càndida, sense malícia, fàcil d'enganyar. I penso també en la contínua matança de nens menors de 2 anys que la nostra civilització està practicant sistemàticament sense que sigui notícia als mitjans. No em facin dir, per no ser titllats ni vostès ni jo de demagogs, quants nens moriran planificadament avui entre nadales i bons propòsits d'any nou.
Surto als carrers de les compres de Nadal (visc a prop de l'infernal Portal de l'Àngel) i veig que de cada abric, xandall o anorac penja un crist crucificat de paper de diari en què es llegeix que la crisi ja és història o que els nous messies ens retornaran el Regne dels Cels a canvi d'un vot. Això de la demolició de la Sagrada Família (ja demolida per la força del seny) o el riu Diagonal són confeti al costat dels seriosos titulars de cada dia. Tot, avui, és un article de broma. No veig una altra alternativa que viatjar fins a un segle abans d'Herodes i de Jesucrist i seguir les paraules de Ciceró: «Si tens una biblioteca amb jardí, ho tens tot». Els desitjo de tot cor un decent 2015.
