La clau

Propaganda en 'prime time'

1
Es llegeix en minuts

Els que hagin tingut l'oportunitat de veure la cinta L'endemà, durant alguns dies projectada a les sales de cine i emesa dimecres passat en prime time per TV-3, deuen tenir la seva pròpia opinió, tenyida o no per l'aproximació sentimental de cadascú a l'ideal d'una Catalunya independent. Convé tenir en compte que la seva promotora i directora, Isona Passola, no va enganyar a ningú quan va recollir fons per sufragar-la a la xarxa de crowdfundig Verkami: el seu projecte, va aclarir, era descriure «l'Estat que volem els catalans, amb arguments tècnics i definitius que serveixin de pastilles contra la por a decidir-se pel .» Una pel·lícula de tesi rodada per convèncer els indecisos, sent diplomàtics. O propaganda política, si recorrem al diccionari: «Acció o efecte de donar a conèixer alguna cosa amb l'objectiu d'atraure adeptes o compradors».

Com que ni l'objectivitat ni la pluralitat eren prioritàries, res a retreure-li a la directora. Una altra qüestió és si l'obra reunia els requisits per ser coproduïda i emesa per TV-3, i elaborada en col·laboració amb l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri d'Educació i Cultura que encapçala el molt liberal José Ignacio Wert. Sí, el que pretenia «espanyolitzar els alumnes catalans».

El fals documental alterna testimonis d'experts, les paraules dels quals -sàviament escollides- descriuen els perjudicis de la pertinença a Espanya o les bondats de la independència, amb dramatitzacions en què joves actors i actrius -inclosa una castellanoparlant; hàbil gest de complicitat per als indecisos- recreen l'opressió a la qual estaria sotmesa Catalunya. Subtils metàfores com aquella en què l'actor que encarna Espanya roba els pastissets de crema catalana i amenaça la seva propietària quan protesta.

Notícies relacionades

Insult a la intel·ligència

Reconforta, sigui dit de passada, que a les xarxes socials veus independentistes expressessin el seu rubor a l'haver visionat una cinta que, si ha decebut els convençuts, difícilment deu haver convençut els indecisos. Defensar la ideologia pròpia hauria de ser compatible amb no insultar la intel·ligència aliena.