De duplicacions i simplificacions

En una taula rodona celebrada recentment sobre el futur del sector agroalimentari, el tema que va moure unanimitats entre els empresaris va ser la necessària simplificació administrativa. Es va expressar inquietud per l'allargament innecessari dels processos, per la dificultat per comprendre i atendre una infinitat de normatives disperses, per la duplicació o triplicació de les finestretes -mal coordinades- per relacionar-se amb l'Administració. D'alguna forma, els representants del sector agroalimentari anteposaven una cosa tan simple com posar la casa amb vista als grans reptes estratègics de futur. Sens dubte s'ha millorat molt en eficiència a l'Administració, però queda massa per millorar, una cosa que també inclou la Unió Europea. I això no surt gratis: una Administració burocratitzada i ineficaç és un llast per a l'economia i una mala imatge en l'aparador global.

AVUI SE SEGUEIX legislant a pes de diari oficial, i fins i tot en alguns cercles polítics s'assenyala el nombre de lleis com un indicador de la qualitat de govern. Les millores en la gestió de la cosa pública han d'anar forçosament acompanyades d'un suport legislatiu renovat, però el mer fet de legislar no pressuposa la millora. Montesquieu deia que les lleis inútils debilitaven les necessàries. Una legislació moderna s'ha de basar en la claredat, la simplicitat, la integració o la derogació de normatives connexes i l'aposta clara per les tecnologies de la informació i la comunicació.

Avui se segueix legislant en duplicat. Fa pocs dies, des del Departament d'Agricultura es presentava a l'opinió pública el projecte de llei del sòl d'ús agrari, mentre que des del Departament de Territori i Sostenibilitat es presentaven les orientacions per a una llei de territori. És a dir, dues lleis que actuen sobre realitats solapades però que s'estan impulsant sense cap o poca connexió i coordinació entre elles. La crònica descoordinació entre Agricultura i Medi Ambient o Territori ha comportat no poques disfuncions, i algunes han condicionat seriosament la viabilitat d'importants i necessaris projectes. Un altre exemple és la sanitat agroalimentària, on concorren -com a mínim- de forma diferenciada tres actors, salut, agricultura i medi ambient, davant un granger o empresari desconcertat.

Avui se segueix controlant en excés i malament. Gairebé es podria dir que es controla malament perquè es controla en excés. Una cadena interminable de controls difumina responsabilitats i acaba desactivant la qualitat del control, encara que el que sens dubte aconsegueix és allargar els processos fins a l'infinit. L'Administració ha de fer el salt al control a posteriori, donant prioritat a l'auditoria en lloc de la intervenció prèvia, oferint la màxima transparència i reclamant el feed back de l'usuari. Però per a això s'han de produir canvis importants en la cultura administrativa, amb unes normes més flexibles, més orientades als continguts i menys a les formes. La rigidesa actual d'algunes normes acaba provocant que la mateixa Administració acabi utilitzant processos creatius per no bloquejar la dinàmica del servei.

UNA ADMINISTRACIÓ integrada i eficient exigeix canviar mentalitats i processos i, sobretot, liquidar els regnes de taifes que inunden unitats administratives i departaments. Aquest és el problema: el canvi genera resistències i incertesa, una cosa que polítics de mirada curta posada en les pròximes eleccions intenten evitar. Per la mateixa raó, davant temes contradictoris que afecten diversos centres de poder, es prefereix l'actuació per separat, com si la falta de comunicació resolgués les contradiccions. Una actitud que precisament aconsegueix l'efecte contrari, que no és sinó accentuar-les.

Notícies relacionades

Naturgy: no tots els fons són iguals

La immoralitat d’EH Bildu

Una Administració moderna i eficient ha de ser una Administració pròxima i transparent, on el ciutadà passa a ser, directament o indirectament, el millor auditor. Dos exemples poden il·lustrar-nos. Els hospitals solen destacar per tenir processos operatius menys burocràtics i més eficients, i la raó és ben simple: tenen una realitat molt exigent i el client al davant. Al fer-me càrrec fa vuit anys del gabinet tècnic del Departament d'Agricultura vaig observar que molta informació es guardava al calaix, i davant d'això vaig indicar que tota la informació estadística s'havia de publicar a la web. Immediatament va saltar l'alarma entre el personal tècnic sobre la qualitat de la informació, qualitat que tot seguit, gràcies a l'exigència de retre comptes davant la societat, va entrar en un procés de millora contínua. L'Administració està al servei de la ciutadania, i la millor eina per aconseguir clients satisfets no és cap altra que la transparència informativa i saber escoltar l'usuari.

Economista.