09 jul 2020

Anar al contingut

Dia mundial d'una malaltia

Sida, però no només

Jordi Casabona

Els avanços contra el VIH han de complementar-se amb una atenció més gran a les infeccions emergents

Malgrat que els pacients tractats pel VIH tenen ja una qualitat i esperança de vida similar a la de la població no infectada, la Sida continua sent un element de sensibilització social i política sense precedents. Fa pocs dies en un cafè de Barcelona a mitjanit, activistes, polítics, científics, representants institucionals i personatges del mon de l'art i la cultura compartíem una estona convocats per Stop Sida, una de les ONG catalanes que ofereixen serveis de suport als grups més vulnerables. Cap altra malaltia té la capacitat de mobilització transversal que té la SIDA; per moltes raons la reivindicació dels drets civils associada a aquesta pandèmia ha esdevingut un element imprescindible en el discurs políticament correcte.

En qualsevol cas, la resposta tècnica a l'epidèmia també ha de tenir en compte els canvis que aquesta experimenta. A Catalunya durant la darrera dècada es diagnostiquen uns 700 nous casos de VIH anuals, però mentre fa anys la majoria eren usuaris de drogues intravenoses (UDI), actualment el 60% són homes que tenen relacions sexuals amb homes (HSH) i gairebé la meitat es diagnostiquen quan ja haurien d'estar en tractament. Com a la major part d'Europa Occidental tenim una epidèmia concentrada en el col·lectiu d'HSH i un retard diagnòstic massa elevat. A més, no podem oblidar que estem assistint a una important emergència d'altres infeccions de transmissió sexual (ITS) com la sífilis, la gonorrea, la clamídia, l'herpes i la mateixa hepatitis C, de la qual les conductes sexuals i les xarxes socials no en són alienes.

Les eines per combatre l'epidèmia també evolucionen. Tenim tecnologies diagnòstiques per al VIH/ITS que amb una gota de sang o de saliva, en pocs minuts, ens diuen si una persona està infectada. L'any vinent la Gran Bretanya i França en legalitzarà la seva venda lliure a farmàcies perquè l'usuari ho pugui fer a casa (autotest); es preveu que ràpidament s'expandiran a la resta de països. Cada vegada tenim més informació sobre el possible impacte de tractar tots els infectades amb l'objectiu de disminuir la seva capacitat de transmissió (tractament per a la prevenció) i fins i tot de prendre antiretrovirals abans de les relacions sexuals per disminuir-ne la probabilitat d'adquisició (píndola del dia abans). Són eines, no exemptes de riscos que caldrà monitorar, però que haurem de tenir en ­compte.

En conseqüència els reptes per la salut pública també canvien i ara crec que els més importants són:

-No caure en el reduccionisme biomèdic i depreciar les conductes que afavoreixen l'exposició al VIH/ITS i els factors estructurals, que com la pobresa, la immigració, l'estigma, en dificulten l'accés als serveis. Per molta tecnologia que tinguem el seu impacte serà insuficient si no intervenim en cada un d'aquests components.

-No oblidar-nos de la resta d'ITS. El VIH no és un problema de la població general, ho és del col·lectiu HSH i dels pocs IDU que encara comparteixen material d'injecció. En canvi, altres ITS com les clamídies i l'herpes tenen un importància creixent entre la població jove. Cal adequar els missatges, establir les corresponents prioritats d'intervenció i quan es parli de VIH fer-ho també del conjunt d'ITS i en definitiva, del concepte de salut sexual.

-Aconseguir implementar circuits assistencials àgils que assegurin l'atenció continuada i integrada, tenint en compte els serveis comunitaris de les ONG, atenció primària (AP) i les unitats hospitalàries.

-Disminuir el retard diagnòstic d'aquestes infeccions.

En aquest darrer sentit l'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) està implementant un estudi pilot per introduir la prova ràpida del VIH en centres d'AP i a través del CEEISCAT està liderant dos projectes Europeus per millorar els serveis de cribratge comunitari i estudiar la possible introducció de noves tecnologies com l'autotest i l'ús de webs segures per accedir als resultats de les proves fetes en programes de carrer.

El context de restricció pressupostària no ajuda, però Catalunya compta amb els elements de resposta adequats. Tenim una vintena de centres assistencials de primera línia, dos importants grups de recerca bàsica, un centre d'estudis epidemiològics específic, una xarxa de professionals d'AP formats, una d'ONG consolidada al voltant del Comitè 1r de Desembre i un dels centres de cribratge comunitari més actius (BCN Checkpoint). Si es consoliden dinàmiques de treball inclusives en què cada actor aporti la seva expertesa, podrem reduir la càrrega de malaltia, gens menyspreable, associada al VIH i la resta d'ITS. Metge epidemiòleg (ASPC).