El futur del planeta

Energia i agricultura

La interacció del Sol i la Terra ens ofereix vies per a un nou paradigma energètic i alimentari

3
Es llegeix en minuts

Des de fa uns quants anys, la utilització de productes agrícoles per produir combustibles ha pertorbat els mercats. Els preus dels aliments s'han indexat amb els preus del petroli. Al seu torn, l'especulació està trobant cada vegada més llaminer el mercat dels aliments, que per naturalesa és molt volàtil. Això fins i tot ha suscitat controvèrsies de base ètica. Olivier de Schutter, antic relator de les Nacions Unides sobre el dret a l'alimentació, ha considerat els agrocarburants un crim contra la humanitat. Sens dubte, l'especulació dels aliments fomentada en part per l'impuls dels agrocarburants ha afectat, en determinats moments, els equilibris en la seguretat alimentària, amb severes conseqüències en l'àmbit social i polític. En qualsevol cas, la relació energia-agricultura (o l'agroforestal, en sentit ampli) va molt més enllà d'una mera coincidència en les tendències de preus.

Fins ara hem utilitzat l'energia a partir de materials que en disposaven de forma especialment concentrada. Hem estat utilitzant els estalvis del planeta en forma de petroli o de minerals radioactius, i els hem dilapidat amb enorme facilitat. La manera d'obtenir l'energia ha comportat la construcció de grans centrals tèrmiques (nuclears o basades en la combustió de combustibles fòssils), acompanyades de grans infraestructures de distribució. Mentrestant, hem perdut de vista l'origen de l'energia que tenim. No obstant, les coses han canviat. Raons mediambientals i l'escassetat progressiva de combustibles fòssils ens han obligat a tenir en compte fonts d'energia que no condicionin l'entorn i que siguin il·limitades en termes històrics, és a dir, sostenibles i renovables. Això ens fa tornar a l'origen, és a dir, al Sol i a la Terra. Dos orígens que col·laboren per oferir-nos vies assequibles per captar l'energia. Des de la Terra s'aporta l'aire i l'energia del Sol produeix el vent. El Sol eleva l'aigua i produeix pluja, i l'energia de la Terra construeix muntanyes des d'on recollir l'energia hidràulica.

Però el principal mecanisme per captar l'energia solar ens l'ofereix la naturalesa a través de la fotosíntesi. L'energia solar, en combinació amb l'aire, l'aigua i la terra, és capaç, mitjançant la fotosíntesi, de produir diferents productes biològics que són al seu torn vectors d'energia: aliments, agrocarburants, biomassa forestal, fusta, biomassa agrícola, biogàs. Ens situem així davant un nou paradigma energètic, amb diverses conseqüències. Destaquem-ne algunes, no sempre reconegudes. En primer lloc, en la mesura que les fonts d'energia renovables es troben disperses en el territori i la seva captació també és dispersa, el procés de producció, distribució i consum requereix una concepció radicalment diferent de la clàssica de distribució des de grans centrals productores d'energia. Les smart grids o xarxes intel·ligents, a partir d'una miríada d'oferents i demandants d'energia, són l'opció de futur, i per tant la via a impulsar, tot i que el Govern espanyol encara no ho hagi comprès.

En segon lloc, si el sòl agrícola i forestal és la gran planta solar del planeta, i els agricultors són els gestors del procés de transformació d'energia solar en productes bàsics per atendre les nostres necessitats (aliments i combustibles), s'hauria de valorar adequadament aquest col·lectiu -els agricultors- i prestar especial atenció a la conservació del sòl agrícola. Precisament, a Catalunya, amb aquesta finalitat, s'acaba de posar a informació pública l'avantprojecte de llei del sòl d'ús agrari.

En tercer lloc, vist que les diferents energies renovables (eòlica, solar fotovoltaica, termosolar i fotosíntesi, amb tots els seus productes derivats) usen el mateix terreny, el mateix sòl, és estratègicament necessari que hi hagi una planificació integrada del seu ús i dels productes que se'n pretenguin obtenir. Caricaturitzant, no es tracta d'establir un combat entre els enginyers industrials i enginyers agrònoms, sinó d'organitzar amb visió a llarg termini l'ús òptim dels recursos disponibles d'acord amb les demandes i les necessitats de la societat.

Notícies relacionades

Finalment, una altra reflexió sobre l'ús responsable dels recursos naturals. Si avui es descobrís la manera de multiplicar per 10 o per 20 l'eficiència de les plantes fotovoltaiques o les centrals eòliques, probablement el seu descobridor aconseguiria el Nobel. En agricultura, això ja s'ha descobert i es diu regadiu. Sens dubte l'aigua ha d'atendre múltiples usos, entre ells el manteniment dels espais naturals i la biodiversitat, però se n'ha de reconèixer la importància com a factor multiplicador de la capacitat de captació d'energia solar per produir actius biològics.

Economista.