La roda
L'endemà
Quan Quim Brugué va denunciar la falta de garanties democràtiques al renunciar com a membre de la comissió de control de la consulta del 9-N, els del «tenim pressa» li van dedicar tota mena d'insults i acusacions per traïdor. Però considerant l'alta probabilitat que Artur Mas utilitzi d'aquí uns quants dies el mateix argument que va esgrimir Brugué per no celebrar la consulta, no sembla la millor reacció. Seria una paradoxa que algú partidari de la celebració d'un referèndum sobre la independència s'atrevís a titllar de traïdor el representant institucional que més ha fet per celebrar una cosa així.
Esquerra Republicana sorprèn a la seva pàgina web afirmant que n'hi hauria prou amb el 26% perquè el sí/sí fos l'opció guanyadora, es fa trampa a l'apel·lar al caràcter consultiu de la pregunta mentre es diu al mateix temps que en funció del resultat hauria d'iniciar-se immediatament la secessió, no hi ha dues persones que interpretin igual què significa sí/no i en els actes institucionals a favor de la consulta s'aplaudeix sempre una de les opcions. ¿Quines garanties democràtiques hi pot haver sense acord en la interpretació del resultat, sense neutralitat institucional o sense una legalitat que faci tothom partícip de la consulta? Poques.
Per això, si el Govern català certifiqués la impossibilitat que el 9-N hi hagi aquestes garanties i renunciés a celebrar-la, els que estem a favor d'una consulta però hem estat crítics amb l'estratègia seguida els últims mesos, lluny d'esmicolar institucionalment a qui ho ha intentat amb més o menys encert, però rebent un no sistemàtic per resposta, estem cívicament obligats a denunciar els que neguen permanentment la possibilitat d'encarrilar les demandes socials i a seguir lluitant per exercir un dret que demanen tants ciutadans.
