Votar no és sinònim de democràcia

Fa mesos que sentim l'argument que no hi ha res de més democràtic que votar. I, per tant, que prohibir la consulta del 9-N és un atemptat a l'essència de la democràcia. Salta a la vista que no és fàcil oposar-se a la intuïtiva equació segons la qual votar és sinònim de democràcia. Segurament per això hem vist famosos com el periodista Jorge Javier Vázquez o els esportistes Xavi Hernández i Marc Gasol declarar-se partidaris de la consulta, i el publicista Risto Mejide inquirir en una entrevista al líder del PSOE, Pedro Sánchez, quin és el problema de preguntar. Doncs bé, el nucli de la qüestió no resideix en el fet primari de preguntar. Això es pot fer de moltes maneres, sobretot amb enquestes. Però quan es pretén consultar els ciutadans per obtenir una decisió col·lectiva, és imprescindible que les regles siguin escrupolosament clares i neutrals. La qüestió problemàtica és què i per a què es pregunta, com i a qui es pregunta, i en quines condicions es vota.

La democràcia no és més autèntica per sotmetre a consulta preguntes genèriques o existencials. Una democràcia madura és la que interpel·la sobre acords precisos per obtenir un resultat concloent que pugui ser acceptat per tothom. A més, l'experiència històrica ens mostra que votar no és sinònim de democràcia, com sabem de diversos exemples de referèndums en dictadures. En el cas de la doble pregunta encadenada anunciada per al 9-N, la crítica no és solament que sigui anticonstitucional, com probablement dictaminarà l'alt tribunal. El problema previ és que vulnera requisits democràtics bàsics que no ens poden deixar indiferents. Per tant, paral·lelament al fet indefugible que no hi ha democràcia sense legalitat, hauríem d'ocupar-nos de la seva il·legitimitat.

¿Què passaria si el 9-N es portés a terme? Imaginem-nos per un moment que el Govern central tolerés la consulta, com exigeix Artur Mas, ja que es tracta, segons ell, tan sols de conèixer l'opinió dels catalans. Doncs bé, si els ciutadans creguessin al peu de la lletra que es pretén merament consultar sense cap valor jurídic posterior, molts podrien no prendre's la molèstia d'anar a les urnes, sobretot els no independentistes. I d'això es deriva una contradicció flagrant entre la transcendència innegable del que es pregunta i l'instrument mitjançant el qual es convoca institucionalment els ciutadans a votar. És evident que es tracta d'una argúcia davant la impossibilitat legal de convocar unilateralment un referèndum per la Generalitat. Per això, les forces sobiranistes expliciten que el resultat tindria igualment efectes polítics vinculants, i per tant el problema democràtic que es planteja és enormement greu.

Notícies relacionades

Desolació de la soledat

La UE alça la veu davant Israel

Primer, perquè la tipologia de la doble pregunta encadenada inclou diverses trampes. La més important és que el primer enunciat és eteri («¿Vol que Catalunya sigui un Estat?»). No sabem què significa això, encara que sona més a Estat confederal o associat que a federal. No obstant, la seva ambigüitat indueix a reunir el suport de tots aquells a qui no els convenç el model autonòmic. Així com també el dels que desitgen pronunciar-se afirmativament sobre l'única pregunta clara i rellevant de la consulta («¿Vol que aquest Estat sigui independent?»), doncs per poder fer-ho s'ha d'optar obligatòriament pel sí. Segon, perquè els partits que van acordar aquest trampós format no van aclarir com es comptarien els vots, de manera que ERC i l'ANC argumenten que la doble pregunta és eliminatòria i que sols fa falta una majoria simple de vots emesos en la segona perquè aquest Estat sigui independent. I, tercer, perquè no s'ha fixat un percentatge mínim de participació. Curiosament, hi poden votar els més grans de 16 anys i els catalans que viuen a l'estranger però no, en canvi, els centenars de milers que resideixen a la resta d'Espanya.

Per acabar, no és menor el problema dels temps i les formes. Encara que totes les objeccions anteriors i altres no existissin no és seriós pretendre resoldre un debat tan complex com el de la secessió en només 40 dies quan a Escòcia, per exemple, el referèndum va ser convocat 18 mesos abans. Com tampoc és democràtic la falta de neutralitat dels mitjans públics, d'altres generosament subvencionats i de les institucions catalanes en el seu infatigable afany propagandístic. En definitiva, es posarà en marxa una furiosa campanya criticant la decisió governamental, recolzada pel PSOE, de recórrer la consulta, quan el que es qüestiona en termes democràtics és aquesta proposta de votació i les condicions sociopolítiques en les quals es pretenia celebrar. Una altra cosa és què fem després.