Les noies de 16 i 17 anys també han de decidir
El ja exministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, ahir, durant la compareixença en què va dimitir. /
Ahir va ser un dia de molta satisfacció per a totes i tots aquells que hem plantat cara a l’avantprojecte Gallardón que pretenia tornar a penalitzar l’avortament a Espanya en ple 2014. Recordo que, quan es va aprovar la llei de terminis vigent, que permet l’avortament lliure durant les primeres catorze setmanes, Ana Pastor, en nom del PP es va encarregar de proclamar que el primer que farien quan arribessin al govern seria derogar-la. Mariano Rajoy, mesos després, es va presentar a les eleccions amb un programa electoral sobre el que pivotava una de les propostes més ideològiques: la reforma de l’avortament que tornava a una llei de supòsits. Després va arribar Gallardón i el seu avantprojecte, que plantejava una llei encara més restrictiva que la del 85. Una llei que era un atac directe a la llibertat de les dones, més pròpia d’un passatge de la història d’Espanya ben negre: el franquisme dels anys 60.
No sols Gallardón ha fet bé en dimitir per no haver aconseguit arribar a un consens entorn la seva proposta, sinó que el President Rajoy hauria de prendre nota, perquè ell també ha perdut el pols en intentar imposar la moral catòlica a tota la ciutadania mitjançant l’aprovació d’una llei que ha hagut de tirar enrere i posant en evidència les pors d’un govern davant l’opinió pública i l’inici de la seva descomposició.
Que fàcil que va ser en realitat que un govern de dretes d'un dia per l'altre plantegés una involució de més de 40 anys.
Ha estat l’oposició ciutadana qui ha guanyat la partida al govern, amb innumerables manifestacions, protestes i mobilitzacions de tota mena, com el tren de la llibertat. Em ve al cap la generació de la meva mare, que trenta anys més tard ha hagut de tornar a sortir al carrer per reivindicar aquells drets sexuals i reproductius que ja havien aconseguit i que crèiem consolidats. Què fàcil va ser en realitat, que un govern de dretes, d’un dia per l’altre plantegés una involució de més de 40 anys. També em venen al cap moltes noies i dones, però també molts nois i homes que han lluitat amb nosaltres per frenar aquesta llei. Aquesta setmana era Emma Watson qui ho reivindicava quan es sumava a la lluita feminista en la presentació de la campanya “He for She” de Nacions Unides. En la lluita per la igualtat de gènere i els drets de les dones necessitem als homes al nostre cantó. Només amb el compromís i la suma dels homes en la nostra lluita aconseguirem avançar realment vers una societat més justa i igualitària.
Però malgrat estar d’enhorabona, no podem abaixar la guàrdia. La modificació de la llei que ha proposat Rajoy presumeix que una dona de 16 ó 17 anys no té capacitat suficient per sí mateixa per prendre una decisió com interrompre el seu embaràs, però, en canvi, sí per treballar, pagar impostos o fer-se una operació estètica. La llei actual estableix que com a mínim un dels pares o tutors legals sigui informat de la decisió d’interrompre l’embaràs, però no essent necessari el consentiment, la decisió final és de la noia. És necessari que a elles la llei continuï emparant el dret a decidir en quin moment volen ser mares.
I no oblidem tampoc que el Tribunal Constitucional encara té pendent de resoldre el recurs del Partit Popular a la llei vigent. Si és cert com diu el President Rajoy que no hi ha consens social per modificar la llei, en coherència haurien de retirar el recurs contra la llei de terminis.
El proper diumenge està convocada una manifestació unitària que es celebrarà a viles i ciutats de tota Catalunya i Espanya. Aprofitem aquesta mobilització per celebrar que hem parat la contrareforma de l’avortament, però que també serveixi per tal d’exigir la retirada del recurs al TC i per mantenir l’actual llei on les dones de 16 a 18 poden decidir interrompre el seu embaràs lliurement.
