El turisme que vol Barcelona

L'atractiu de Barcelona és innegable. És gairebé impossible trobar una altra ciutat amb tanta història i cultura, que sigui tan oberta i cosmopolita, i que disfruti d'un clima privilegiat. Amb aquestes qualitats no és estrany que siguem un destí turístic de primer nivell. Ens visiten els que volen veure l'obra de Gaudí, els assistents a congressos internacionals i els seguidors de la música progressiva. Ara bé, malgrat reconèixer que es tracta d'un sector important per a la ciutat, els últims esdeveniments exigeixen acabar amb l'actual política de subordinació al turisme.

Barcelona no es pot permetre desmuntar un sector que suposa el 12% del PIB de la ciutat i que dóna feina a més de 75.500 persones. Però no podem acceptar les imatges del turisme desbocat i incívic d'aquest agost, o que faci falta manifestar-se per la Barceloneta perquè als veïns se'ls reconegui el seu dret a ser ciutadans de primera. La queixa veïnal ha superat el govern, que, una altra vegada, va a remolc per falta d'un model de ciutat.

Que ningú s'equivoqui, Bar­celona vol seguir sent una ciutat oberta. Ho he constatat en les mobilitzacions d'aquests dies, però rebutgem convertir-nos en una ciutat turística. No volem que Ciutat Vella sigui Venècia, ni el govern municipal pot seguir amb la sobreexplotació de la ciutat que li dicten els lobbies turístics.

A ningú se li escapa que passar de 2,5 milions a 7,5 milions de visitants en 20 anys és el resultat d'haver fet de Barcelona una ciutat atractiva al món. Les molèsties amb el turisme no són dels últims tres anys, però l'enuig veïnal d'aquests dies només s'explica per la inacció del govern de Trias.

L'actual inversió social i urbana a la Barceloneta és escandalosa: 17 milions d'euros en l'últim mandat socialista davant els 4 milions en aquest, per a una ciutat sanejada que disposa de 140 milions de superàvit. I la inacció del govern municipal és vergonyosa quan el que ha fet l'alcalde aquests dies es podria haver començat mesos abans.

S'ha de recordar que les ordenances i sancions que avui aplica Trias ja existien abans de l'estiu. Ja s'havien aprovat anys enrere. Barcelona estava preparada amb els mateixos instruments i recursos que avui, però no el seu alcalde. Ara, el primer que fa falta és retrobar la convivència a la Barceloneta amb propostes que demostrin que el consistori ha entès el missatge. És per això que els socialistes hem plantejat un Pla de Xoc per a la Barceloneta amb mesures urgents com l'obertura d'un servei d'atenció telefònica de 24 hores, inspeccions i tancament de pisos turístics il·legals, i l'augment de la presència policial per sancionar conductes incíviques.

Una vegada recuperada la calma hem d'afrontar, de manera immediata, el canvi de model turístic que la gent de Barcelona demana. Hem de consensuar un pla per aconseguir un equilibri entre el benestar de la nostra gent i el turisme que la ciutat vol. Hem d'impulsar línies d'acció que redistribueixin els beneficis del turisme i mitiguin les molèsties en els barris amb més pressió, sense deixar de ser una ciutat atractiva al món. Una Barcelona on la qualitat de vida convisqui amb un turisme que comporti l'obertura de connexions aèries, generi ocupació de qualitat i ajudi a promocionar la nostra cultura i talent.

Notícies relacionades

Testosterona antiprocés

Dia irrellevant

Crec que el debat hauria de començar per abordar sis temes essencials: acotar el nombre de pisos turístics en funció de la densitat i l'estructura de cada barri, que el lloguer d'aquests sigui per un mínim de 15 dies, quedar-nos amb el 100% de la taxa turística de Barcelona, que els nous recursos es destinin a polítiques socials i urbanes als barris amb més pressió turística, que el Consorci de turisme s'obri a tots els actors implicats (associacions de veïns, representants de la cultura, del comerç, del port i de l'aeroport), i disposar d'una Taula sobre l'Economia Col·laborativa on es pacti la seva adaptació al nostre model de ciutat.

La urgència demana respondre a les preocupacions dels veïns i veïnes de la Barcelo­neta, però no podem trigar a repensar el lloc que Barcelona ha d'ocupar al món. Hem de recuperar el govern que s'avança als problemes i deixar-ne enrere un que només tapa forats quan el problema ja és tragèdia. Estic convençut que trobarem la solució òptima si tornem a la nostra manera de fer ciutat, que passa per fer-la entre tots en benefici dels barcelonins. És l'hora d'obrir un debat constructiu que porti a un repartiment just dels beneficis turístics i que ens permeti recuperar les ­ganes de dir Benvinguts a Barcelona. Candidat del PSC a l'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona.